La Teoria del Coneixement de Nietzsche: Veritat, Metàfora i Perspectivisme
La Teoria del Coneixement de Nietzsche: Escepticisme
Poder obtenir un coneixement vertader és, per a Nietzsche, una pretensió excessiva. En la seva obra, fa una anàlisi de la cultura occidental i del concepte de veritat. Afirma que l’ésser humà no té ni dents ni urpes i, per tal d’obtenir seguretat, utilitza el coneixement. Tanmateix, això no implica que aquest coneixement sigui vertader, sinó que està més ple de la mentida que no pas d’una altra cosa.
A més, diu que l’ésser humà només busca veritats que resultin agradables, i omet les desagradables, tendint així cap a la falsedat.
El Llenguatge com a Metàfora de la Realitat
Aquesta suposada recerca de la veritat sorgeix de la necessitat dels individus de viure en pau. Es crea un llenguatge per establir què cal considerar vertader i què fals. Això permet una convivència pacífica, però la idea que aquest coneixement sigui la veritat queda molt lluny de la realitat.
Per a Nietzsche, les paraules només són metàfores de la realitat. Aquesta elaboració de la paraula es divideix en dos nivells:
- L'impuls nerviós es converteix en una imatge: Si tens una casa davant, el teu cos la percep i l’envia al teu sistema nerviós, que la reprodueix internament.
- Aquesta imatge es convertida en un concepte: Són les paraules que utilitzes per a classificar aquella cosa. Les paraules són una metàfora de la imatge mental, i aquesta és una metàfora d’un impuls nerviós. És com si, durant el procés, es perdés l’essència.
L'Elaboració de Conceptes Universals i l'Arbitrarietat
Més tard ve l’elaboració de conceptes generals. El concepte ‘universal’ representa una classe de coses, d’individus, etc. Quan s’elabora aquest concepte universal, el que fem és identificar allò que és comú entre els diferents individus i deixem de banda les particularitats de cadascun.
Per tant, al final no s’identifica cap cosa concreta. Llavors, què és realment la veritat? Doncs serien els seus errors innegables. Per il·lustrar que el llenguatge és una cosa arbitrària, Nietzsche posa exemples com:
- Per què un arbre és masculí i una planta femení? Quina arbitrarietat!
La Crítica a la Societat Occidental i el Perspectivisme
A la nostra societat hem oblidat que el coneixement és fals i que no deixa de ser una cosa individual. Actuem com si es pogués preveure tot: els científics creuen que amb la seva investigació podran fer la realitat previsible i comprensible. Això s’aconsegueix evitant la contrarietat i la imprevisió. La por a allò horrible i imprevisible fa que el científic no pugui cercar la veritable realitat.
És en aquesta línia on s’ha desenvolupat la societat occidental, i només tenim una perspectiva humana. Però aquesta no és l’única; n’hi ha d’altres (Teoria del Perspectivisme). Fins i tot dins de la perspectiva humana, cadascú interpreta la realitat segons els seus propis valors.
L'Home Teòric vs. L'Home Artístic
Nietzsche es refereix al triomf de l’home teòric (conceptual) com a causant de tot això: un model d’humà que posa per davant la supervivència. És un home que, mitjançant la raó, intenta evitar el perill. Posa la supervivència per sobre de la vida, però fent-ho no aconsegueix ser feliç.
Nietzsche, però, defensa un altre tipus de model humà, l’home artístic: seria aquell que fa prevaldre el desig de viure i que veu cada experiència com una oportunitat per sentir-se viu. Creu en la intuïció i no accepta que la realitat es pugui simplificar en conceptes estàtics per por a la pròpia vida.
Per veure aquesta diferència, podem posar el següent exemple: Dues noies surten a passar-s’ho bé, coneixen un noi negre que els agrada i van de festa amb ell. Al dia següent, a la cantina, demanen un cafè i somriuen. Aquest concepte és artístic, ja que relacionen el color del cafè amb la bona estona passada; mentre que la cambrera veu el cafè com una experiència conceptual, com la beguda. Ella no entén els somriures de les noies. Aquí podem veure que en el món artístic cada moment és personal i creatiu, mentre que la societat occidental es mostra temorosa davant la vida.