Teoria de Piaget: Esquemes, Adaptació i Etapes del Desenvolupament
Esquemes
A cada etapa del desenvolupament, la ment utilitza determinades estructures o esquemes. Un esquema descriu les accions físiques i mentals involucrades en la comprensió i el coneixement. Els esquemes són les categories de coneixement que ens ajuden a interpretar i entendre el món. Es modifiquen passant de ser d'acció a representatius.
Adaptació
La intel·ligència és una adaptació a l'ambient. Els esquemes es desenvolupen gràcies a la unió de dos processos:
- Assimilació: tot ésser vivent tendeix a assimilar el medi.
- Acomodació: canviar o modificar els nostres esquemes existents a la llum d'informacions o d'experiències noves.
Equilibri
Considera que els nens pretenen trobar un equilibri entre l'assimilació i l'acomodació. És important mantenir un equilibri entre l'aplicació dels coneixements previs i el canvi de comportament.
Organització
El pensament actua com un tot organitzat, s'organitza adaptant-se a les coses i així estructura les coses.
Estadis
Va dividir el desenvolupament intel·lectual de l'individu en diferents etapes o estadis. A mesura que els nens progressen d'una etapa a la següent reorganitzen i amplien estructures cognitives de l'etapa anterior.
Intel·ligència Sensoriomotriu (0-2)
El nen coneix el medi físic i social mitjançant l'ús dels sistemes sensorials i motrius:
- El nen només té actes reflexos.
- Més tard els reflexos s'organitzen en hàbits i la percepció és discriminatòria.
- Després apareix la intel·ligència sensoriomotriu, que li permet manipular objectes.
Intel·ligència Prelògica (2 a 6-7)
Sorgeix el pensament representatiu. El nen pot utilitzar paraules i símbols per referir-se a entitats que existeixen en el seu entorn, amb jocs, dibuixos...
Operacions Concretes (7-11)
El nen realitza operacions amb objectes que percep i manipula i aprèn les nocions de canvi i permanència. El descobriment de les relacions entre objectes per la seva forma i color li permetrà construir esquemes més complexos.
Operacions Formals (12-16)
Els adolescents aconsegueixen desprendre's dels objectes immediats per raonar sobre les coses abstractes i possibles. Apareix el pensament hipotètic, comencen a fer raonaments condicionals...