La Teoria Psicoanalítica de Freud: Allò, Jo i Superjò
L'Estructura del Psiquisme Humà segons Freud
La conducta humana s'explica a través de tres instàncies fonamentals que componen el psiquisme humà.
L'Allò (Id)
És la part més primitiva i inconscient de la nostra personalitat. Aquí es troben les energies instintives del subjecte, que actuen segons el principi del plaer. Les seves característiques principals són:
- Irracionalitat: No atén a la lògica ni a la realitat.
- Egoisme: Cerca la satisfacció immediata dels desitjos.
- Tendència al plaer: El seu únic objectiu és evitar el dolor i obtenir plaer.
El Jo (Ego)
És la part executiva de la personalitat. Actua d'acord amb el principi de realitat, que regula la part instintiva mitjançant càlculs racionals per adaptar-se al món exterior. La seva funció és mediar entre els desitjos de l'Allò, les exigències del Superjò i la realitat. Tracta de controlar i dominar la libido (l'energia associada a l'instint sexual).
El Superjò (Superego)
Es refereix al conjunt de normes morals i socials que reprimeixen les conductes considerades inadequades. Aquestes normes, models i tradicions culturals estan influenciades per l'ètica i la religió. El Superjò es forma a través de l'educació, mitjançant la qual interioritzem les normes del comportament social. En aquesta part es produeix la censura, que reprimeix la part instintiva. És una instància restrictiva i prohibitiva que tendeix a reprimir els impulsos sexuals i l'agressivitat, ja que podrien desestabilitzar l'ordre social.
Eros i Tànatos: Els Instints Bàsics
Freud considerava que en les persones actuen dos instints bàsics o pulsions fonamentals:
Eros: L'Instint de Vida
Són els desitjos d'afirmar la vida, que engloben els impulsos sexuals i d'amor. És la força que ens impulsa a crear, construir i unir-nos.
Tànatos: L'Instint de Mort
Representa el desig de negar la vida. S'expressa a través d'impulsos d'agressivitat anòmals o desequilibrats, com el sadisme (gaudir fent mal als altres) o el masoquisme (gaudir del propi dolor). El seu cas extrem seria el suïcidi.
La Crítica de la Cultura i el Malestar
L'objectiu de la cultura és canalitzar els impulsos humans i substituir el principi de plaer pel principi de realitat. Aquesta substitució, però, genera un malestar inherent en l'ésser humà, ja que reprimeix els seus impulsos primaris i més forts. Les activitats culturals com l'art o l'esport són mecanismes de sublimació que permeten canalitzar de manera socialment acceptable els nostres impulsos primaris i les energies instintives de l'inconscient. Un exemple extrem d'aquesta repressió cultural és la prohibició dels instints més forts, com serien l'incest, l'assassinat, la violació i el canibalisme.