Teories de l'Aprenentatge i Desenvolupament del Llenguatge
Desenvolupament i llenguatge: Teories d'aprenentatge: teoria de l'aprenentatge, enfoc nativista i enfoc interaccionista. Piaget: llenguatge com a representació, final de l'etapa sensoriomotriu, capacitat de funció simbòlica. Vigotsky: Desenvolupament cognitiu i llenguatge com a sola unitat. Els bebès estan implicats en rutines socials amb cuidadors. La interacció és un context socialment organitzat per la cultura. La recerca dels prerequisits comunicatius apareix abans que el llenguatge. Inici de la comunicació: prerequisits: biològics (sensibilitat cinestèsica, capacitat receptiva i expressiva infantil - percepcions, ritmes neonatals), intersubjectivitat - Trevarthen (el bebè com a ésser actiu amb conductes que permeten establir relació primària amb la resta d'éssers humans, creació de rutines, regulació de l'acció i atenció, intersubjectivitat com a capacitat d'accés a estats mentals entre comunicants que és la base del mutu enteniment o compartir significats). Tipus d'intersubjectivitat: primària (3 mesos), secundària (9-10 mesos, relació triàdica, segons Hobson-McMurray - el nen fa distinció entre adult i objectes). Intencionalitat en la comunicació (protodiàleg o protoconversació, protoimperatius). Prerequisits comunicatius: protodeclaratiu. El paper dels cuidadors: l'adult crea marcs de referència de criança, protecció, instrumental i del modelatge. Quan neix la interacció jo-tu (intersubjectivitat primària), a 6 mesos jo-tu-objecte (intersubjectivitat secundària). Tipus de parla. Conductes dels pares: producció del nen correcta (imitacions, canvi de tema, reconeixement, no resposta), producció del nen incorrecta. Extensions, incitació. Desenvolupament del llenguatge fins als 12 anys: parla, llenguatge (fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica, pragmàtica), comunicació (còdigs paralingüístics, elements no lingüístics i habilitats metalingüístiques). Desenvolupament fonològic. Discriminació de fonemes de llengües, producció de sons. A 3 mesos gorgueig, a 6 mesos balbuceig. Senyalització (6 mesos). A 9 mesos protoparaules, a 12 mesos paraules. De 2 a 6 anys: desenvolupament exponencial, aprenentatge mecànic, mitjans d'etapa: empinament semàntic, empinament sintàctic.
Aprenentatge gramatical: El nen s'adequa a principis universals, final de paraules apreses, reorganitza unitats lingüístiques, oració passiva interpretada com activa. Les partícules noves tendeixen a posar-se al principi o al final. S'han d'evitar excepcions. Els marcadors gramaticals han de tenir sentit des del punt de vista semàntic.
Desenvolupament fonològic: vocals abans, sons inicials s'emeten, sons més freqüents p/m/m/K/b/g/t/d. Preferència per consonants sordes i paraules curtes. Estratègies per produir sons: selecció, modificació, alguns nens utilitzen la mateixa forma fonètica per a diferents paraules, diferents formes fonètiques per a la mateixa paraula. Principals estratègies fonològiques: processos de simplificació de paraules adultes (alteració d'esquema sil·làbic, assimilacions, substitucions).
Desenvolupament morfosintàctic: primeres emissions del nen amb càrrega semàntica (holofrases, primeres paraules deformades). A 18/24 mesos combinació de paraules pivot i paraules obertes. Segueix regles combinatòries semàntic-sintàctiques (funció reflexiva - nominacions, recurrències, inexistències) (funció locativa, atributiva, accional). Combinació de 3 paraules. Etapa 1: regles semàntiques lineals. Etapa 2 (2 anys i mig): desenvolupament morfològic. Etapa 3 (3 anys): desenvolupament de la forma de la frase. Etapa 4 (3 anys i mig): incrustació d'elements. Etapa 5 (4 anys): unió de clàusules, oracions compostes coordinades.
Desenvolupament semàntic: 1r període (1 any - 10 paraules), 2n període (1 any i mig - 10-50 paraules), 3r període (2 anys - +50 paraules). Hipòtesi de trets semàntics, hipòtesi de nucli funcional, hipòtesi prototip. Errors: infraextensió o subextensió, sobreextensió o sobregeneralització.