Teories de la comunicació i nivells de comunicació segons Denis McQuail

Teoria de l'agenda setting: els mitjans marquen els temes sobre els que es parla en societat

Teoria de l'espiral del silenci: els mitjans tenen més influència en els temes dels quals no tenim experiència directa

Teoria dels usos i gratificacions: els mitjans tenen influència en el públic si el que diuen és útil i ens entreté

Teoria de la catarsi: neix del psicoanàlisi. El contingut dels mitjans ens ajuda a superar frustracions (com el futbol o la violència)

Teoria de l'aprenentatge per observació: els mitjans proposen models que poden ser imitats per l'audiència.

1. Comunicació intrapersonal (comunicació al pensar)

2. Comunicació interpersonal: interacció amb una persona

3. Intragrupal: segons les normes del grup

4. Intergrupal: intercanvi de normes públiques i privades (implica dos o tres grups)

5. Institucional: segons el rol (professor)

6. Comunicació de masses: dels mitjans a la societat.

- La font és una organització, institució. Els membres són professionals de la comunicació. La majoria d'institucions són empreses.

- El missatge no és únic, sinó que està estandarditzat, multiplicat i manufacturat (elaborat/produït)

- Aquests missatges són un producte del que es vol treure benefici

- La relació entre emissor i receptor és unidireccional, distant i impersonal.

- Hi ha una distància física entre emissor i receptor

- L'emissor es regeix per unes normes de conducta professional que normalment demanen neutralitat

- El receptor forma part d'una audiència. S'espera un comportament homogeni en l'audiència.

- 1a: impremta, il·lustració, premsa, s. XVII-XIX (paradigma Laswell)

- 2a: Telecomunicacions, modernitat, ràdio/tele, 1a 1/2 SXX

- Comunicació mediàtica: digitalització (pc+base de dades), Postmodernitat, web, 2a 1/2 s XX (Paradigma social)

- Autocomunicació: mobilitat i tecnologies 2.0, Modernitat líquida, xarxes socials, s. XXI (paradigma social) (comunicació horitzontal i no unidireccional)

Funcionalisme: La societat es forma d'institucions i en aquestes els individus tenen un rol. Té com a base el conductisme. (estímul resposta/causa efecte) Paradigma Laswell Qui? (control), Què? (contingut), Per quin? (canal), Aquí (audiència), Amb quin efecte (conseqüència)

Funcions dels mitjans: vigilància entorn, organitzar resposta, transmissió de llegat (normes).

Paul Lazarsfeld: introdueix el context: els mitjans tenen funcions (reafirmar normes socials) i disfuncions (efecte narcotitzant).

Variables que condicionen el poder dels mitjans: grau d'exposició, el mitjà, el tipus de contingut i les actituds prèvies de l'audiència.