Les Teories de l'Empresari: Risc, Innovació i Lideratge
F. H. Knight: L'Empresari com a Assumidor de Risc
Segons F. H. Knight, l'empresari és la persona que assumeix el risc derivat de l'activitat econòmica, avança els diners i, per tant, ha de ser recompensat amb un benefici.
Knight distingeix dos tipus de riscos:
- Risc tècnic: Sorgeix si la producció no funciona o no s'assoleixen les quantitats esperades.
- Risc econòmic: Es presenta si els ingressos no són els esperats.
La direcció de l'empresa duu a terme dos tipus d'activitats:
- La de director o empresari professional: Persona que dóna ordres de gestió i desenvolupa la funció d'organització.
- La de l'empresari patrimonial: Persona que assumeix el risc i tria la persona que dirigeix l'empresa (l'empresari professional).
J. A. Schumpeter: L'Empresari Innovador
J. A. Schumpeter defineix l'empresari com una persona innovadora. Segons ell, el canvi tecnològic es desenvolupa en tres fases:
- Invenció
- Innovació
- Imitació
En el sistema capitalista, el procés de canvi tecnològic genera innovació en el mercat, fent que les empreses que innoven siguin més competitives. Aquesta competitivitat es manté fins que l'entrada de nous competidors fa disminuir els beneficis extraordinaris.
J. K. Galbraith: L'Empresari Tecnòcrata
Per a J. K. Galbraith, l'empresari és un tecnòcrata. Els directius són especialistes amb poder executiu, encarregats de prendre decisions referents a l'empresa i coordinar tota la informació.
Galbraith observa que les grans empreses, amb un gran poder, conviuen amb petites empreses que influeixen poc i s'han d'adaptar a les condicions de les grans. En les grans corporacions, els accionistes són únicament inversors que busquen un rendiment del seu capital invertit. En canvi, a les empreses individuals o familiars, petites i mitjanes, es manté el poder primitiu del capitalista o propietari.
W. G. Bennis: L'Empresari Líder i Estratega
W. G. Bennis descriu l'empresari com un líder que ha de ser innovador, bon líder i bon estratega per escollir els camins adequats per assolir els objectius. Destaca la importància de la innovació tècnica i de gestió.
En l'empresa petita i mitjana, de caràcter familiar, l'empresari és al mateix temps propietari de l'empresa i la dirigeix, per la qual cosa assumeix un risc patrimonial (ha de fer rendible el capital, els diners invertits que normalment són seus).
En les grans empreses, els propietaris del capital i els dirigents són persones diferents. L'empresari té més risc professional que patrimonial, i la seva finalitat és que l'empresa creixi i obtingui beneficis que reportin guanys als propietaris del capital, els accionistes. L'empresari professional és qui gestiona i dirigeix l'empresa, fins i tot sense haver aportat patrimoni.
Definició General de l'Empresari
Podem definir l'empresari com la persona que ha de prendre decisions a l'empresa per assolir uns objectius prèviament marcats i intentar mantenir un equilibri entre tots els elements que la formen, actuant sempre en condicions de risc.