Teories Ètiques: Deures, Kant i la Virtut

Teories de deures

Les teories de deures neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d’una acció en les seves bones conseqüències.

L'ètica kantiana

Segons l'ètica kantiana, l’únic absolutament bo és la bona voluntat. Si una persona actua per bona voluntat, vol dir que actua per respecte al deure; és a dir, que obeeix la veu de la raó. La raó prescriu la llei segons la qual han de viure els éssers racionals: la llei moral.

L'actuació moral es basa en la següent premissa: "Actua segons una màxima de manera que, al mateix temps, puguis voler que es converteixi en llei universal". Aquest principi es coneix com l'imperatiu categòric. La llei moral expressada en l’imperatiu categòric es concreta en normes morals que constitueixen les nostres obligacions.

La correcció d’una acció moral de dur-la a terme es justifica per l’existència de principis i normes morals que s’han de respectar. El fonament d’aquestes normes es troba en l’existència d’universalitzabilitat de la raó. Les normes morals, com que són universalitzables, no admeten excepcions, i l’únic motiu que atorga valor moral a una acció és dur-la a terme per respecte al deure.

Criteris de la universalitzabilitat

Hi ha dos criteris per comprovar la universalitzabilitat d’una norma:

• Criteri d’autocontradicció: Normes que no es pot pensar que siguin lleis universals.
• Criteri d’inacceptabilitat: Normes que no es pot voler que siguin lleis universals.

Classes de deures

Es distingeixen quatre classes de deures:

• Deures perfectes envers un mateix.
• Deures imperfectes envers un mateix.
• Deures perfectes envers els altres.
• Deures imperfectes envers els altres.

Ètica de deures prima facie

En l'ètica de deures prima facie, les propietats morals de les accions són béns intrínsecs i deures prima facie, que són propietats morals de les accions que coneixem intuïtivament. El deure efectiu és l’obligació de dur a terme aquella acció en què els deures prima facie tinguin més pes.

La correcció moral d’una acció es justifica i es fonamenta en les seves pròpies característiques de correcció moral. No hi ha una jerarquia de deures ni regles per sospesar aquests deures i resoldre els seus conflictes; en aquest sentit, només ens ajuda la intuïció.

Teories de la virtut

Les teories de la virtut afirmen que la moral es manifesta a través de les virtuts, que són disposicions del caràcter moral o orientacions de la voluntat a viure d’una manera admirable. El sentit de la pròpia vida s'assoleix per la pertinença a una tradició moral que ofereix models d’excel·lència o virtuts que orienten cada vida individual cap a la vida bona.

La vida bona i les seves virtuts depenen del context social i històric i no són una simple opció personal.