Teories de l'Evolució: Fixisme, Lamarckisme i Darwinisme

Fixisme

Cuvier considera que totes les espècies són independents i romanen inalterables al llarg del temps des de la seva creació.

Evolucionisme

És la teoria segons la qual l'univers i la vida són producte d'un desenvolupament. La diversitat de les espècies és el resultat del canvi i l'adaptació.

Lamarckisme

És la primera teoria global de l'evolució biològica. Defensa les següents afirmacions:

• Hi ha una progressió gradual des d'uns organismes més simples fins a altres de més complexos.
• El mecanisme pel qual es produeixen els canvis graduals és l'adaptació a l'ambient per l'ús i el desús de determinats òrgans.
• L'exercici dels òrgans els desenvolupa i perfecciona. D'aquí neix una afirmació que s'ha fet cèlebre: "la funció crea l'òrgan".
• Els caràcters adquirits així s'hereten, cosa que permet adaptar-se millor a les condicions de l'entorn.

Darwinisme

Després d'un viatge per les illes Galápagos i l'Amèrica meridional, Darwin i Wallace van presentar a Londres una nova teoria de l'evolució basada en les seves observacions. Segons Darwin, s'estableix una lluita per la supervivència perquè hi ha més éssers vius que recursos, fet que comporta un procés de selecció natural. En aquesta lluita sobreviuen els més aptes, aquells que presenten les millors característiques per adaptar-se al medi. Els pitjor adaptats desapareixen, mentre que els més adaptats transmeten les seves característiques als seus descendents.

Tot i que la teoria darwinista es va imposar sobre la de Lamarck, tampoc no explicava completament el mecanisme de l'evolució, ja que li mancava una teoria adequada sobre la transmissió hereditària de les variacions. Aquesta explicació la proporcionaria posteriorment Mendel amb els seus experiments sobre l'herència biològica.

Origen Humà segons el Darwinisme

Huxley, Darwin i Haeckel van defensar en la segona meitat del segle XIX que l'ésser humà procedeix evolutivament d'espècies animals antropoides.

Homo Sapiens

Va aparèixer fa uns 100.000 anys a l'Àfrica i l'Orient Mitjà, i fa uns 40.000 anys a Europa. Era nòmada i vivia de la caça, però va començar a practicar també l'agricultura i la ramaderia. Fabricava armes i instruments, feia servir roba cosida, es guarnia, enterrava els morts amb reverència i va produir diverses obres d'art. Tenia una capacitat cranial similar o superior a la de l'ésser humà actual.

Humanització

L'ésser humà s'independitza progressivament de la pressió natural del medi, adaptant-s'hi no només biològicament, sinó també mitjançant un món cultural que crea i el defineix.

Diferències Clau en l'Evolució Humana

• La reducció de la mida de les dents i de les mandíbules.
• La forma de la mà i la seva habilitat.
• La posició bípeda i dreta, possibilitada per les transformacions en els malucs i els peus, que va ampliar la capacitat d'observació i va alliberar les mans, que d'aquesta manera van poder utilitzar-se per a altres funcions.
• El desenvolupament del cervell, la mida del qual es va triplicar amb una complexitat creixent que va fer possible la cultura.
• La capacitat de simbolització. És pròpia de l'ésser humà la comunicació mitjançant símbols, mentre que els animals es comuniquen principalment amb signes naturals.
• La vida en la realitat. La nostra intel·ligència ens permet captar les coses com a realitats, diferents de nosaltres però en relació amb nosaltres, fent-nos-en càrrec.