Teories de l'Evolució i Genètica

Biologia4,74 KB

Teories de l'Evolució i Genètica de Poblacions

La Variabilitat Genètica i la Meiosi

La descendència és deguda a la recombinació genètica que es produeix durant la meiosi. Ocorre a l'atzar i són preadaptatives.

Hardy i Weinberg: Poblacions Genètiques

Hardt i Weinberg van demostrar que el més important són les poblacions, no els individus. Els individus moren i perden característiques, però les poblacions perduren. Les poblacions genètiques són el conjunt d'individus amb capacitat de reproduir-se sexualment entre si.

Fisher, Haldane i Wright: Factors Evolutius

Fisher, Haldane i Wright van demostrar que els factors que poden modificar les freqüències gèniques de les poblacions i induir-ne l'evolució són la selecció natural, les mutacions i les migracions.

Aïllament i Especiació

Perquè dues poblacions evolucionin de manera diferent fins a donar lloc a dues espècies cal que es mantinguin aïllades entre si.

Teoria Neutralista (Kimura, 1968)

Kimura va proposar la teoria neutralista de l'evolució el 1968. Diu que la majoria de les mutacions moleculars no són ni favorables ni desfavorables; són mutacions neutres. La selecció natural no les afecta i la major part dels canvis evolutius moleculars no serien adaptatius.

Teoria de l'Equilibri Puntuat

En el registre fòssil s'observen transformacions graduals, que successivament presenten voltes i protuberàncies més notables. Això s'anomena model del gradualisme filètic, que té com a característiques més importants:

  1. Totes les espècies formen una sola línia evolutiva a partir de l'ancestral.
  2. La transformació és lenta i continuada.
  3. La transformació es produeix en tota la població.

El salt representa la desaparició brusca de les espècies preexistents i l'aparició d'unes altres. Eldredge i Gould van donar una explicació el 1972 amb la teoria de l'equilibri puntuat, que es basava en el fet que una petita població de l'espècie ancestral va quedar aïllada i va evolucionar d'una manera diferent fins que va sorgir una nova espècie.

La teoria és diferent del model del gradualisme filètic en:

  1. Les espècies no es formen d'una sola línia, sinó de dues o més línies a partir de l'espècie ancestral.
  2. En la transformació s'alternen etapes molt lentes o sense canvis (estasi) amb etapes de transformació molt ràpida (especiació).
  3. La transformació fins a la nova espècie no es produeix en tota l'àrea inicial, sinó en una àrea reduïda on ha quedat aïllada una subpoblació petita.

La Genètica de les Poblacions

El neodarwinisme va aportar els conceptes imprescindibles per explicar el mecanisme de l'evolució:

  1. La població genètica, amb les freqüències gèniques i genotípiques.
  2. Els factors que alteren les freqüències gèniques: la selecció natural, la mutació i la migració.
  3. L'aïllament geogràfic de les subpoblacions.

Població Genètica i Freqüències Gèniques

Una població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que habiten al mateix lloc i s'encreuen entre si, compartint un mateix conjunt de gens (fons genètic comú).

  1. Les freqüències genotípiques són el tant per u que hi ha de cada genotip.
  2. Les freqüències gèniques són el tant per u de cadascun dels al·lels que hi ha per a cada caràcter.

La Llei de Hardy-Weinberg

Hardy i Weinberg van estudiar el 1908 que, en una població d'organismes amb reproducció sexual, si els individus s'encreuen a l'atzar i no hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica, les freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de generació en generació.

Demostració de la Llei de Hardy-Weinberg

Es considera una població que compleixi les condicions de Hardy-Weinberg en la qual a un locus determinat hi ha dos al·lels. Els al·lels es repartiran entre els gàmetes segons les seves freqüències gèniques. La llei no es compleix si hi ha mutacions, migracions o selecció natural.

  • Les mutacions: Són canvis inesperats i a l'atzar en la informació genètica. Gràcies a això apareixen altres al·lels. Són preadaptatives; no es donen només les que són beneficioses, sinó que es donen en totes direccions. Les mutacions reiteratives ("mutacions recurrents") són les que tenen importància dins de l'evolució.
  • Les migracions: Són les arribades d'individus d'altres poblacions (immigracions) o la sortida d'individus propis (emigracions).

Descarregar

PDF Word HTML