Teories de l'Evolució: Lamarkisme i Darwinisme

Lamarkisme

Accepta el creacionisme però afegeix canvis evolutius:

• 1. Els éssers vius tendeixen al perfeccionisme (a la complexitat): L'evolució es produeix des de les espècies més senzilles cap a les més complexes.
• 2. Llei de l'ús i el desús dels òrgans (els canvis al medi creen necessitats): Les variacions mediambientals produeixen canvis en els costums i, per l'ús o el desús, es produeixen les adaptacions. La funció crea l'òrgan.
• 3. Herència dels caràcters adquirits: Els canvis experimentats es transmeten als descendents.

Darwinisme

Explica l'evolució gràcies a la Teoria de la Selecció Natural. Wallace va arribar a la mateixa conclusió. S'interpreta malament el fet que venim dels monos. És el primer que manifesta la marxa bípeda, capacitat de girar i agafar coses, i és un antecedent comú. Va fer un viatge a bord del Beagle a les illes Galàpagos. El mecanisme de l'evolució es basa en:

• Elevada capacitat reproductora.
• Variabilitat, deguda a petites diferències dels gens de la descendència.
• Selecció natural: els més ben adaptats persisteixen i són els que formaran la generació següent.

Darwin pensa que la selecció natural és el motor de l'evolució i que el procés evolutiu és molt lent, afectant a tots els individus de l'espècie.

Darwin: la variabilitat és prèvia al canvi en el medi; Lamark: primer hi ha el canvi ambiental i després els organismes s'adapten.

Origen de la variabilitat: mutacions / recombinació genètica.

Proves de l'Evolució

• 1. Taxonòmiques: Les semblances entre espècies permeten ajuntar-te amb gèneres.
• 2. Biogeogràfiques: Com més allunyades o aïllades, més diferències tindran les espècies.
• 3. Paleontològiques: Gràcies al registre fòssil expliquem l'evolució perquè hi ha un augment de la complexitat estructural.
• 4. Anatòmiques:
  • Òrgans homòlegs: estructura interna però forma i funció diferents.
  • Òrgans vestigials: òrgans sense funció específica i la seva desaparició no comporta una disminució de l'aptitud de l'individu.
• 5. Embriològiques: S'han observat semblances entre embrions d'éssers diferents.
• 6. Bioquímiques: Com més semblança morfològica entre dos organismes, més coincidència hi ha entre el tipus de molècula.
• 7. Senològiques: Es compara l'aglutinació de la sang dels diferents organismes.

Coevolució: Procés d'evolució conjunt degut a una influència recíproca entre les espècies.

Teories Actuals

Teoria Sintètica

1. El procés evolutiu es basa en els principis darwinistes de la variabilitat de la descendència i de la selecció natural. 2. La variabilitat és deguda a les mutacions i la recombinació genètica. 3. El que evoluciona són les poblacions i no pas els individus; les poblacions perduren i van canviant a mesura que varia la freqüència genètica, moren amb el mateix genotip amb el que neixen. 4. Els factors que fan variar la freqüència genètica d'una població són: - la selecció natural, - les mutacions, - les migracions. 5. Perquè una població arribi a generar una espècie diferent, ha d'estar aïllada de les altres poblacions.

Teoria Neutralista (Kimura)

Es basa en que la majoria de les mutacions són neutres, no aporten ni avantatges ni desavantatges. Confirma la importància de la selecció natural per a l'evolució, però no a nivell molecular, ja que la majoria no són adaptatives.

Teoria de l'Equilibri Puntual

El neodarwinisme o gradualisme defensa una evolució gradual i continuada en el temps, no donant importància als fenòmens catastrofistes.

E.P.: Les espècies viuen llargs períodes d'estabilitat que queden tallats bruscament per fases breus de canvis que sorgeixen un gran nombre de novetats evolutives. L'evolució en mosaic diu que el ritme de canvi de les diferents espècies no és uniforme.

Diferència entre equilibri puntual i el gradualisme filètic:

Les espècies successives no es formen seguint una sola línia evolutiva, sinó seguint dues o més línies. En la transformació s'alternen etapes molt lentes amb etapes de transformació molt ràpida. La transformació es produeix en una àrea reduïda on ha quedat aïllada una subpoblació petita.

La Genètica de les Poblacions

Llei de Hardy i Weinberg

En una població d'organismes amb reproducció sexual, on dos individus que s'encreuen a l'atzar i no hi ha ni mutacions, ni migracions, ni deriva genètica, ni selecció natural, ni freqüències gèniques ni genotípiques, es mantenen constants generació rere generació.

Factors que fan canviar les freqüències gèniques d'una població

• Migracions: Arribada d'individus d'altres poblacions o la sortida d'individus propis. FLUX GENÈTIC: variació deguda a l'aportació o substracció d'al·lels deguda a les migracions.
• Mutacions: Canvis a l'atzar en la informació genètica. Són preadaptatives i poden ser beneficioses, neutres o perjudicials.
• Deriva Genètica: Canvis en les freqüències gèniques. Una situació que produeix deriva: separació d'uns quants individus.
• Efecte Fundador: Només uns quants individus es separen i formen una nova espècie.
• Efecte de Coll d'Ampolla: Degut a una catàstrofe, la població es redueix.

Selecció Natural: Eliminació dels individus menys aptes.

• Selecció Direccional: S'afavoreix un fenotip extern.
• Selecció Estabilitzadora: S'afavoreix un fenotip intermedi.
• Selecció Disruptiva: S'afavoreixen els dos fenotips extrems.

Especiació

Procés evolutiu pel qual, a partir d'una espècie preexistent, apareix una nova espècie. Quan les successives espècies formen una sola línia, s'anomena Evolució Filètica o Anagènesi.

Si es ramifiquen en dues o més, s'anomena Cladogènesi.

Especiació per Aïllament

Perquè una població evolucioni, ha de quedar aïllada.

• Especiació Al·lopàtrica: La població queda dividida en dues poblacions a causa d'una barrera geogràfica. Al final, les poblacions presenten tantes diferències que ja són espècies diferents.
• Especiació Simpàtrica: Les barreres que impedeixen l'encreuament són biològiques: els mecanismes d'aïllament reproductiu (MAR).

MAR:

• Aïllament Ecològic: Parasitant plantes diferents per a la mateixa zona.
• Aïllament Etològic: Uns moviments per aparellar-se diferents.
• Aïllament Estacional: Floració d'espècies.
• Aïllament Mecànic: Dues races de gossos, una més gran.
• Aïllament Gamètic: Gàmetes masculins no poden fertilitzar els òvuls de la femella.

Especiació Quàntica

- Autopoliploïdia i al·lopoliploïdia.