Teories de l'evolució: proves, lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme
Evolució: és l'aparició de formes de vida diferents de les existents. És el resultat directe dels processos d'especiació, i ha permès que els diferents organismes s'adaptin als diferents ambients del planeta i els colonitzin (filogènia: ciència que estudia l'evolució dels organismes al llarg del temps).
Proves anatòmiques: (comparen parts, aparells i òrgans de diferents éssers).
Òrgans homòlegs: tenen en comú l'origen i l'estructura, difereixen en la funció i l'aspecte. Procés evolutiu: divergència evolutiva; s'assemblen molt.
Òrgans anàlegs: tenen en comú la funció, difereixen en l'origen i l'estructura. Procés evolutiu: convergència evolutiva; no s'assemblen.
Proves paleontològiques: els fòssils permeten veure com eren els éssers vius del passat. Amb els sistemes de datació basats en isòtops radioactius es coneix el temps transcorregut.
Proves biogeogràfiques: evidència del relleu i dels continents del món i de com estan distribuïts els organismes.
Proves moleculars: ADN dels diferents éssers vius. L'ADN és la molècula utilitzada com a material hereditari per tots els éssers vius.
Proves embriològiques: comparen les diferents fases embrionàries de diferents éssers per trobar parentius. Però no s'accepta aquesta llei.
Lamarckisme (no s'accepta la llei; és el cas de la girafa que estira el coll):
- El medi ambient marca les condicions de vida dels éssers.
- Els canvis dels éssers són producte d'una necessitat (exigència del medi).
- Els éssers s'adapten i perfeccionen el seu cos per adaptar-se al medi.
- Les adaptacions es transmeten de generació en generació de forma gradual (llei de l'herència dels caràcters adquirits).
- Les parts del cos importants que s'utilitzen més són les que més es desenvolupen, i les que no es fan servir són les que degeneren i s'eliminen (llei de l'ús i el desús).
Darwinisme: dins una població hi ha variabilitat (són semblants però altres presenten diferències).
- Selecció natural: els individus que s'adapten millor al medi són els que sobreviuen, i els que no, tendeixen a extingir-se.
- Els que sobreviuen tenen més possibilitats de reproduir-se i, per tant, de transmetre els seus caràcters a la descendència.
- La competència per la reproducció afavoreix l'evolució de l'espècie.
- El creixement d'una població depèn dels recursos (aliments) que es tregui els individus; competeixen per ells.
(Per exemple, la girafa més alta és la que té més descendència, perquè li permet aconseguir més aliments i defensar-se millor.)
Neodarwinisme:
- Els caràcters dels individus es troben en els gens que es transmeten dels progenitors.
- La variabilitat dins d'una població es regula per les mutacions i les recombinacions, que formen nous al·lels.
- La selecció natural actua en sentits diferents:
- Selecció estabilitzadora: quan la selecció afavoreix l'al·lel més freqüent i la població tendeix a ser uniforme.
- Selecció direccional: quan la selecció afavoreix un al·lel concret; la variant augmenta la freqüència i la població canvia en un caràcter concret.
- Selecció disruptiva (desorganitzadora): afavoreix dos al·lels, cosa que potencia que la població se separi en dos grups, la qual cosa pot donar lloc a l'especiació.
- La mida i l'estructura d'una població són importants en la seva evolució:
- Poblacions petites: els canvis perduren.
- Poblacions grans: els canvis es dilueixen (amb les migracions).
Fixisme: els éssers vius havien estat creats tal com es mostren actualment i no havia existit cap mena d'evolució.
Models d'evolució:
Gradualisme: es basa en la creença que petites mutacions produeixen petits canvis que modifiquen gradualment l'evolució de la població. Acumulació gradual de petites diferències entre dues poblacions d'una mateixa espècie, al llarg de milers d'anys. La selecció natural dirigeix l'especiació.
Saltacionisme (model de l'equilibri puntuat): microevolució = evolució dins d'una espècie (gradualisme); macroevolució = evolució d'espècies (saltacionisme). Alternen moments de canvi i moments en què no n'hi ha; es produeixen en poc temps. La macroevolució per selecció va formant grans grups.
Neutralisme: defensa que, en l'àmbit molecular, la selecció natural no té tanta importància com les mutacions i la deriva genètica.
Deriva genètica: canvi a l'atzar en l'abundància relativa d'uns al·lels, que es dona com a conseqüència dels processos de formació dels gàmetes.