Teories Fonamentals i Figures Clau en la Història del Treball Social

Interaccionisme Simbòlic (George Herbert Mead)

L'entorn té una gran influència en les persones, i alhora, les persones actuen segons les expectatives socials. La realitat és una construcció social que es realitza mitjançant la relació entre les persones; de la mateixa manera, la naturalesa dels objectes és un acord social en permanent canvi.

Aquest enfocament es basa en el fet que la desigualtat no és natural i que el subjecte no és l'únic responsable del seu malestar. Per això, es considera que modificant les condicions ambientals podem millorar la situació.

Psicoanàlisi (Sigmund Freud)

La vida en societat comporta la repressió d'impulsos, la qual cosa condueix a disfuncions i malestar. Les persones utilitzen mecanismes de defensa per reprimir l'inconscient, tot i que la psicoanàlisi busca precisament explorar aquesta part.

S'han de treballar els traumes infantils, ja que, si no, repercutiran en la vida adulta. També s'ha de permetre la lliure expressió de sentiments i pensaments. Per això, la intervenció social des d'aquesta perspectiva es localitza principalment en el subjecte i no tant en l'entorn.

Teoria Crítica (Karl Marx)

Proposa la transformació de les estructures que generen desigualtats a través de la crítica reflexiva. Sosté que cada individu pot aspirar a millorar de forma il·limitada.

Per aconseguir-ho, s'han de millorar les condicions estructurals per eliminar la desigualtat, promovent la conscienciació, la sensibilització i l'empoderament.

Teoria General de Sistemes (Ludwig von Bertalanffy)

Un sistema no és una simple suma d'elements, sinó que té característiques pròpies. Està format pels elements, les seves propietats i les relacions entre ambdós. Dins del sistema hi ha forces que actuen per aportar equilibri i garantir la continuïtat (Homeòstasi) i, alhora, permetre el canvi per adaptar-se a l'entorn (Morfogènesi). És crucial no perdre de vista el sistema general a l'hora d'intervenir.

Charity Organisation Societies (COS)

Aquestes organitzacions van néixer per explicar la pobresa des de pressupòsits morals i van crear les anomenades “Visitadores de barri”. Una de les seves promotores clau va ser Octavia Hill. Inicialment, tenia una concepció victoriana de l'infortuni social, considerant que tot era responsabilitat de l'individu. Malgrat això, va observar que modificant el context es podia millorar la situació de les persones. Per això, va comprar un gran immoble que llogava a preus assequibles i, a més, s'interessava personalment pels seus inquilins. Tot això ho va poder dur a terme gràcies al filantrop John Ruskin, que li proporcionava el capital.

Settlement Houses

El primer Settlement House va ser creat el 1884 a Londres per Samuel i Henrietta Barnett. Intentaven promoure el canvi social a través de l'educació, sensibilitzant els estudiants i la societat en general. Es basaven en tres principis:

• Research (Recerca): Investigar els factors individuals i socials de la pobresa.
• Reforms (Reformes): Promoure les reformes necessàries en la societat.
• Residence (Residència): Conviure amb la comunitat per entendre-la millor (viure al barri).

Mary Richmond: Pionera del Treball Social de Casos

Mary Richmond va proporcionar continguts i materials fonamentals per a la formació en Treball Social (TS) i va realitzar una anàlisi crítica dels diferents mètodes existents. La seva feina va ser el punt de partida de moltes recerques posteriors que la van prendre com a model. Va escriure dos llibres cabdals: Social Diagnosis (1917) i What is Social Case Work? (1922).

Els conceptes clau per a ella eren el desenvolupament de la personalitat, el restabliment de l'autosuficiència i la millora de les relacions socials (emfatitzant la individualitat, la personalitat i la interdependència). Considerava que l'objecte del treball social és l'entorn i les relacions personals, cosa que porta el TS a promoure reformes socials a nivell professional i polític. Va desenvolupar un model basat en l'enfocament mèdic: estudi (dades i antecedents), diagnòstic (identificació del problema, sovint relacionat amb la pobresa) i tractament (acció). Inicialment se la va situar en el funcionalisme, però posteriorment se la resitua en l'interpretativisme.

Jane Addams: Activisme Social i Hull House

Jane Addams va destacar per la seva participació en l'activisme social, promovent el pacifisme, el feminisme, la higiene ambiental i l'antiracisme, així com la millora de les condicions de treball i la denúncia de les desigualtats de classe.

Basant-se en les tres 'R' de les Settlement Houses:

• En l'àmbit de la Research, va investigar sobre les persones que vivien als barris més desfavorits, utilitzant mapes com a registre i fotografies per documentar i visibilitzar la situació.
• En el camp de la Reform, va donar suport als sindicats, va lluitar contra el treball infantil i pels tribunals de menors, va promoure millores en l'educació, el sanejament de barris, la defensa dels consumidors i el respecte a les minories.
• Finalment, en la Residence, va assumir el pagament del lloguer de cases per a gent desfavorida i va ser cofundadora de la Hull House a Chicago, on residien unes 50 persones, hi participaven activament unes 150 i prop de 9.000 se'n beneficiaven dels seus programes i serveis.