Teories de la Intel·ligència: Clàssiques i Actuals

Teories Clàssiques de la Intel·ligència

1. Grècia Antiga: Raonament i Habilitats Matemàtiques

   Valoraven la capacitat de raonar i les habilitats matemàtiques, però no es tenia en compte la intel·ligència basada en el saber.

2. Francis Galton: Intel·ligència Innata i Hereditària

   A finals del segle XIX, Galton va postular que la intel·ligència era una capacitat innata i hereditària, afirmant que una persona intel·ligent ho era en totes les situacions de la vida.

3. Charles Spearman: Factors G i S de la Intel·ligència

   Spearman va assenyalar dos factors principals:

   • Factor G (General): Capacitat d'establir, crear i aplicar els coneixements adquirits a nivell abstracte.
   • Factor S (Específic): Habilitats personals específiques per a diferents tasques.

4. Louis Thurstone: Set Habilitats Mentals Primàries

   Thurstone la va definir com set habilitats mentals primàries:

   • Comprensió verbal
   • Fluïdesa verbal
   • Habilitat numèrica
   • Memòria
   • Rapidesa perceptiva
   • Visualització espacial
   • Raonament inductiu

   Per avaluar aquestes habilitats, es van crear tests (preguntes i tasques que s'apliquen als individus i que han de resoldre) per analitzar el nivell d'intel·ligència. Entre els més famosos hi ha els de Binet, Terman i les escales de Wechsler, que calculen l'edat mental del subjecte i la comparen amb l'edat cronològica.

Teories Actuals de la Intel·ligència

1. Teoria del Processament de la Informació

   Provinent de la psicologia cognitiva (que busca conèixer i dirigir comportaments per resoldre problemes), aquesta teoria estudia els processos mentals que utilitza una persona quan resol un problema, realitza una tasca o s'enfronta a una situació. Se subdivideix en tres tipus:

   • Componencial: Procés mental per analitzar i avaluar idees, resoldre problemes i prendre decisions.
   • Creativa: Capacitat per afrontar tasques noves, crear idees i combinar experiències.
   • Contextual: Adaptació a l'ambient individual, la capacitat d'adaptar-se al medi o de canviar d'ambient si no s'aconsegueix l'adaptació.

2. Teoria de la Intel·ligència Emocional (Goleman)

   Daniel Goleman va plantejar l'existència d'aquesta intel·ligència, que explicaria per què hi ha persones molt brillants a nivell acadèmic però que no tenen èxit en la seva vida professional. A més, ressalta el poder dels sentiments i de les emocions davant la freda lògica. Per tant, és la forma d'interactuar amb el món i engloba habilitats com el control d'impulsos o la motivació. Aquestes habilitats són cinc:

   • Consciència d'un mateix: Conèixer-nos a nosaltres mateixos per dirigir millor les nostres vides.
   • Autocontrol emocional: Habilitat per controlar les nostres emocions i impulsos per adaptar-los a un objectiu, com controlar l'estrès o l'ansietat.
   • Automotivació: Capacitat de motivar-se per aconseguir els nostres objectius. Suposa demorar la gratificació i saber anteposar l'obligació, sense rendir-se davant les complicacions.
   • Empatia: Reconèixer les emocions dels altres i posar-se en el seu lloc (entendre els seus problemes i necessitats).
   • Habilitats socials: Gestionar les relacions amb els altres, saber convèncer i influenciar sobre els altres, com ser líders sans de grup i crear un bon ambient de grup.

3. Teoria de les Intel·ligències Múltiples (Gardner)

   Howard Gardner va postular que la intel·ligència és una barreja de destreses per crear, aprendre i resoldre problemes que permet a la persona afrontar situacions de la vida. Va identificar vuit tipus d'intel·ligència:

   • Lingüística: Utilitzar paraules de forma eficaç, oral o escrita, implicant el domini del llenguatge.
   • Logico-matemàtica: Saber utilitzar números i raonar adequadament, incloent la deducció i la classificació en diferents categories.
   • Espacial: Percebre el món visual i espacial, amb capacitat d'orientació o sensibilitat a l'olor.
   • Musical: Capacitat per compondre, expressar i escoltar música.
   • Kinestèsica (o Corporal-cinestèsica): Capacitat per utilitzar el propi cos i manipular objectes.
   • Intrapersonal: Coneixement de si mateix: comprendre els propis sentiments i pensaments per guiar la conducta.
   • Interpersonal: Habilitats socials per relacionar-se i interactuar amb els altres.
   • Naturalista: Distingir i classificar objectes del món natural.