Teories de la internacionalització i models clau

Teories de la internacionalització i models clau

Processos dins de la internacionalització: anàlisi de factors de competitivitat, formulació d'estratègies i implantació. Les teories següents expliquen per què i com les empreses es decideixen per l'expansió exterior i quins factors influeixen en la seva localització i comportament internacionals.

Teoria de la firma (Coase, 1937)

Coase (1937) va introduir la teoria dels costos de transacció. Segons aquesta perspectiva, la internacionalització té raó de ser si els beneficis derivats d'obrir nous mercats són superiors als costos d'aprenentatge i d'establiment que comporta l'expansió exterior.

Teoria del cicle de vida del producte (Vernon, 1966)

Vernon (1966) planteja que la ubicació de l'empresa varia en funció del grau d'estandardització del producte ofert. El procés de producció i la localització industrial evolucionen al llarg del cicle de vida del producte.

Teoria del comportament oligopòlic (Vernon i Knickerbocker)

Vernon (1974) i Knickerbocker (1973) estudien mercats oligopolístics —aquells amb poques empreses de grans dimensions—, on les empreses són interdependents. L'expansió d'una d'elles sovint força les rivals a fer el mateix.

Teoria de la diversificació de riscos (Rugman, 1981)

Rugman (1981) sosté que una motivació important per internacionalitzar-se és diversificar les inversions i reduir el risc associat a operar exclusivament en un mercat domèstic.

Teoria de la localització (Porter, 1990)

Porter (1990) argumenta que la dotació de factors productius i l'entorn competitiu d'una destinació suposen un atractiu per a la internacionalització: l'avaluació de recursos, infraestructures i relacions competitives influeix en la decisió d'entrar en un mercat estranger.

Teoria eclèctica (Dunning, 1973)

Dunning (1973) proposa una teoria eclèctica que integra les perspectives anteriors. Segons aquest marc, una empresa decidirà invertir a l'estranger si concorren tres factors: propietat d'actius tangibles o intangibles, avantatges del lloc de destinació respecte a la permanència en el mercat domèstic i la conveniència d'explotar els actius per part de l'empresa mateixa en aquest país.

Model d'Uppsala (Johanson i Vahlne, 1977)

Johanson i Vahlne (1977) defensen que les empreses inicien la seva activitat internacional en països “prospers” o propers i que, de mica en mica, diverses decisions incrementals i la lògica acumulada poden conduir a una internacionalització més profunda. El model prediu que una empresa incrementarà gradualment els recursos compromesos en un mercat concret a mesura que adquireixi coneixement d'aquest mercat.

Motivacions i raons internes per internacionalitzar-se

Raons internes per internacionalitzar-se:

• Reduir costos.
• Obtenir la mida mínima eficient per produir.
• Cerca de recursos.
• Disminució del risc global.
• Cost de transacció.
• Explotació d...

En conjunt, aquestes teories i models ofereixen un marc per entendre les decisions d'internacionalització: des dels costos i beneficis econòmics fins a l'efecte de la competència oligopòlica, la diversificació de riscos i la importància del coneixement progressiu del mercat.