Teories de Piaget, Wallon, Freud i Bowlby sobre el Desenvolupament Emocional
Piaget: Coneixement i afectivitat lligats. Les afectivitat i emocions no modifiquen el coneixement, però predisposen la seva adquisició. Procés d’assimilació: integració de nova informació al coneixement. Procés d’acomodació: reorganització de la informació present a les estructures cognitives.
Sensoriomotor (0-2): Reflexos transformen conductes instantànies. Consolidació de conductes repetides en accions. L'ambient influeix en la transformació del reflex en conducta adquirida.
Preoperacional (2-6): Construcció de representacions d'objectes. Aparició del llenguatge, pensament simbòlic, imitació de conductes, curiositat i ego.
Operacions concretes (7-11): Utilitza la lògica en la seva realitat, però no en situacions abstractes.
Operacions formals (11+): Pensament hipotètic, lògic i abstracte.
Wallon: El desenvolupament es basa en les relacions amb els altres. L'emoció és fonamental en el desenvolupament personal. Les primeres relacions entre el bebè i l'adult es basen en maneres afectives.
Impulsivitat motriu (0-6): Funcions fisiològiques: son, alimentació i moviment.
Emocional (6-12): S’amplia l’espectre d’emocions. Importància de l’adult en el nivell emocional.
Sensoriomotor (1-2): Activitats circulars: moviments que li produeixen plaer i per això els repeteix. Experimentació amb objectes de l'entorn. Pas de l’acció al pensament.
Pensament categorial (6-11) -Pensament sincrètic (6-9): Barreja allò subjectiu amb allò objectiu de la realitat. Estructura elements del seu entorn. -Pensament categorial (9-11): Pot definir-lo, qualitats i característiques.
Pubertat i adolescència (12-15): Afirmació del seu JO (societat).
Freud: Psicoanàlisi: Explica com funciona el psiquisme humà i com s’estructura la personalitat. Teories sobre la personalitat i la teoria de la sexualitat.
Superjo (semi-conscient) / Jo (conscient) / Allò (inconscient).
Bowlby: Teories d'aferrament:
Teoria de l'amor interessat: s’aferra per satisfer les seves necessitats.
Teoria de la succió de l’objecte primari: l’infant aprèn que el pit pertany a la mare i s’aferra a ella.
Teoria d'aferrament a l'objecte primari: necessitat de contacte afectiu amb els altres (tendència innata).
Teoria de l'anhel primari de retorn al ventre matern.
Teoria etològica:
1a FASE: Fase de preaferrament. No hi ha una figura d’aferrament. 2a FASE: Formació d'aferrament. Senyals cap a una o més figures. 3a FASE: Aferrament ben definit. Manté la proximitat de la figura (6-8 a 18 mesos). Ansietat de separació i por vers les persones estranyes.
4a FASE: Formació de relació recíproca (2-3 anys). Disposició de la figura d'aferrament en moments d'estrès. Seguretat per ampliar relacions.
Situació estranya de Mary Ainsworth:
Segur (65-70%): No té por si la mare està. Ansiós si surt de l’habitació. Alegre quan torna.
Evasiu (20%): Poc cas si la mare està. No ploren si marxa. Sense inquietud davant l’extrany.
Oposició (10%): No juga si la mare està. Angoixat si surt. Enutjat quan torna.
Desorganitzat: Conductes confuses i contradictòries.
1. Donar lloc a l'expressió d'emocions en la pràctica pedagògica dels humans. 2. Les emocions: somriures, plors... s’interpreten com una demanda que l’adult respon. 3. El nen construeix interpretacions sobre les seves necessitats, sentiments i frustracions i va aprenent a gestionar-los. Les paraules dels adults posen nom a expressions no verbals i faciliten la identificació d’aquestes. 4. “No passa res”, “No ploris”. Deixar experimentar-les i ajudar a identificar, formular possibles causes de l’emoció. Per exemple: “¿Estàs trist perquè mama se n'ha anat? Mama t'estima i vindrà a buscar-te, si necessites plorar, vine, et dono un abraç.” 5. No tenen límit entre realitat/fantasia i la imaginació, i els pot passar males jugades. L’adult ha d'ajudar.