Tipus de Contaminants Atmosfèrics i Normativa

Geologia4,32 KB

Classificació dels Agents Contaminants

Es classifiquen en dos grans grups:

Segons la seva naturalesa i mida:

  • Partícules
  • Gasos

Segons la seva forma d'aparició:

  • Contaminants primaris: emesos directament des de la font contaminant.
  • Contaminants secundaris: s'originen després de reaccionar els primaris entre si o amb altres components atmosfèrics, com l'ozó i el PAN (nitroperòxids d'acil).

És important el temps de residència, és a dir, el temps de permanència en l'aire.

  • En les partícules: depèn de la grandària (nuclis de condensació).
  • En els gasos: depèn de la capacitat de reacció.

Normativa en vigor a partir del 2010:

1. Valors límit: valors que es recomana no sobrepassar en un període de temps determinat. Si es sobrepassen, cal prendre mesures de caràcter general, com informar (diaris, ràdio) i aconsellar (no sortir a fer esport al migdia, atenció a les persones grans, nens o amb problemes respiratoris).

2. Valors d'alerta: Representen les concentracions a partir de les quals una breu exposició suposa un risc per a la salut. Si se supera aquest valor, es declaren situacions d'emergència i plans d'actuació específics.

Les Partícules

Inclou partícules sòlides i líquides, que donen lloc a aerosols i metalls pesants.

a) Aerosols:

Són partícules sòlides o líquides (per exemple, fum o pols) de grandària entre 0,01 µm i 100 µm. Poden romandre en suspensió durant molt de temps.

b) Metalls pesants:

Es troben en molt baixa concentració, però no es degraden i entren a la cadena tròfica (bioacumulables), arribant a concentracions cancerígenes, semiletals o letals. Exemples: el plom i el cadmi.

Els Gasos

SOx:

Produïts per processos industrials, centrals tèrmiques i combustió de combustibles fòssils. El SO2 reacciona amb l'aigua de l'atmosfera i origina H2SO4 (pluja àcida), afectant plantes, sòl i aigua.

H2S:

És tòxic i fa olor d'ous podrits. L'emissió és causada per indústries papereres, refineries, indústries d'adobament de la pell i de colorants, les depuradores d'aigües o per putrefacció de matèria orgànica en condicions anaeròbiques. Es transforma fàcilment en SO2.

NOx:

Es produeixen en processos de combustió a altes temperatures en els motors d'explosió i calderes. El NO2 és de color fosc, asfixiant i tòxic a elevades concentracions. Qualsevol activitat que impliqui l'ús de combustibles fòssils n'és una font.

Un dels gasos responsables del boirum fotoquímic.

COx:

El CO es produeix per la combustió incompleta de combustibles orgànics. El CO2 per la combustió de combustibles fòssils.

Compostos orgànics:

Els hidrocarburs com el CH4 estan produïts fonamentalment per processos naturals (zones pantanoses o pous petrolífers). L'home l'allibera a través de la indústria petrolera, de dissolvents i en el tractament del gas natural. Si reaccionen amb NOx, produeixen una boira fotoquímica.

COV (compostos orgànics volàtils):

Per evaporació de substàncies orgàniques, com dioxines i furans en el tractament de compostos clorats.

Compostos halogenats:

Compostos de Cl2 que expulsen els motors i el HCl. Compostos de fluor (HF) en indústries d'alumini, ceràmiques i de vidre. CFC o freons, que no són inflamables i són utilitzats com a sistemes de refrigeració.

Clorofluorocarburs o CFC o freons:

Molècules orgàniques formades per àtoms de Cl i F units a C. Per exemple, CCl3F (Freó-11) o CCL2F2 (Freó-12). Tenen una vida mitja de més de 100 anys.

Oxidants: Ozó i PAN (nitroperòxid d'acil):

Apareixen en condicions de boira fotoquímica o produïts per automòbils. Amb combinació fotoquímica de llum solar, NOx i HC.

Olors:

Substàncies que presenten un llindar d'olor, com H2S o mercaptans, que a valors superiors a 0,00047 ppm ja es nota la seva presència.

Descarregar

PDF Word HTML