Tipus i Criteris de la Veritat en Filosofia

La Veritat dels Fets

La distinció entre realitat i aparença ha estat objecte d’una llarga polèmica en la història de la filosofia. Sovint ha predominat la concepció que considera les aparences com a ocultacions de la realitat. Segons això, les coses que veiem no són tal com semblen. Així, s’ha considerat que les aparences ens enganyen i oculten l’autèntica realitat, ja que no ens deixen veure com són realment les coses.

Els fets vertaders són els fets autèntics, enfront dels aparents o enganyosos. Per això, s’entén la recerca de la veritat com un procés de desvetllament del que és autèntic, que, altrament, romandria ocult per les aparences.

La Veritat de les Proposicions

Classes de Veritat

La veritat es pot classificar segons el tipus de proposició a què es refereix:

Veritat de les Proposicions Empíriques

Les proposicions empíriques es refereixen a la realitat observable. Els criteris principals per determinar la seva veritat són:

• La veritat com a correspondència. Considera que una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix. Nombrosos filòsofs consideren que una proposició és vertadera quan en la realitat ocorre el que indica.
• La veritat com a coherència. Considera que una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades. La coherència de la nova proposició amb les proposicions que ja sabem que són vertaderes indica que aquesta nova també ho és.
• La veritat com a èxit (o utilitat). Considera que una proposició és vertadera quan és útil i, per tant, condueix a l’èxit. La veritat o falsedat d’una proposició coincideix amb les conseqüències que resultin d’aplicar-la. Una proposició és certa si la seva posada en pràctica té resultats positius.

Veritat de les Proposicions Formals

Com que les proposicions formals no diuen res sobre la realitat, la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació. Així, en les proposicions formals, l’únic sentit que pot tenir la veritat és com a coherència.

L'Evidència com a Criteri de Veritat

Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva veritat.

Insuficiència del Criteri d'Evidència

Aquest sentiment de certesa i seguretat que acompanya l’evidència i que ens impedeix dubtar de les proposicions és un estat mental o sentiment i, per tant, és propi del subjecte que coneix i no de l'objecte conegut; és a dir, és una cosa subjectiva.

A més, hi ha altres raons que ens fan rebutjar la suficiència de l’evidència com a criteri de veritat, ja que hi ha moltes maneres diferents de veure el món.