Tipus de Diners, Demanda, Preu i Sistema Bancari a Catalunya

Tipus de Diners

Diners Mercaderia

Inicialment, es van utilitzar béns que tenien valor per si mateixos com a mercaderia, a més de com a unitat monetària.

Avantatges:

• Sempre tenen valor intrínsec i són generalment acceptats.

Inconvenients:

• Alguns béns no es poden dividir fàcilment (com el bestiar).
• El seu valor pot variar segons l'abundància en cada moment.

Diners Fiduciaris

Es van consolidar quan els bancs centrals dels regnes van monopolitzar l'emissió de diner paper, que ja no era directament convertible en or, però tenia la garantia de l'Estat. El seu valor es basa en la confiança (del llatí fiducia) en l'emissor i en el sistema econòmic.

N'hi ha de dos tipus principals:

• Diners legals: Bitllets i monedes emesos per l'autoritat monetària competent (com el Banc Central Europeu) i acceptats legalment com a mitjà de pagament.
• Diners bancaris: Són els dipòsits que els agents econòmics mantenen als bancs (comptes corrents, d'estalvi, a termini fix) i que es mobilitzen mitjançant xecs, transferències, targetes, etc.

Factors que Condicionen la Demanda de Diners

• El nivell mitjà de preus: Si els preus pugen (inflació), es necessita més diners per comprar la mateixa quantitat de béns i serveis, augmentant la demanda nominal de diners.
• La renda o riquesa real: Com més alta és la renda d'una persona o país, més transaccions realitza i més diners sol demandar, tant per a despeses com per a estalvi.
• El tipus d'interès del mercat: Representa el cost d'oportunitat de tenir diners líquids en lloc d'invertir-los en actius que ofereixen rendibilitat. Si els tipus d'interès són alts, la gent prefereix tenir menys diners líquids i més inversions, reduint la demanda de diners.
• El risc i les expectatives: En situacions d'incertesa econòmica o financera, la gent pot preferir mantenir més diners líquids com a actiu refugi, augmentant-ne la demanda per motius de precaució.

Factors que Condicionen el Preu dels Diners (Tipus d'Interès)

El preu dels diners és el tipus d'interès, és a dir, el que costa obtenir diners en préstec o la rendibilitat que s'obté per prestar-los. Està condicionat per:

• El risc de l'operació: Com més alt és el risc percebut que el prestatari no retorni els diners, més alt serà el tipus d'interès exigit pel prestador per compensar aquest risc.
• La liquiditat de l'actiu: La facilitat i rapidesa amb què un actiu financer pot convertir-se en diners líquids sense pèrdua significativa de valor. Els actius menys líquids (com un bo a 10 anys) solen oferir un tipus d'interès més alt per compensar la manca de disponibilitat immediata dels fons.
• La durada del préstec: Com més llarg és el termini per retornar el préstec, major sol ser la incertesa i el risc associat. Per això, els préstecs a llarg termini generalment tenen un tipus d'interès més elevat que els de curt termini.

L'Oferta Monetària i els Agregats Monetaris

L'oferta monetària és la quantitat total de diners en circulació en una economia en un moment donat. Es mesura mitjançant els agregats monetaris, que són magnituds que agrupen diferents classes de diners segons la seva liquiditat:

• M1: Efectiu en mans del públic (bitllets i monedes) + Dipòsits a la vista (comptes corrents). És l'agregat més líquid.
• M2: M1 + Dipòsits d'estalvi (disponibles amb preavís) + Dipòsits a termini fins a dos anys.
• M3: M2 + Dipòsits a termini superiors a dos anys + Cessions temporals de diners (repos) + Participacions en fons del mercat monetari. És l'agregat més ampli utilitzat pel BCE per a l'anàlisi monetària.
• ALP (Actius Líquids en mans del Públic): M3 + OAL (Altres Actius Líquids en mans del públic, com el deute públic a curt termini).

La Intermediació Bancària i la Creació de Diners

La Intermediació

És una funció clau dels bancs i altres intermediaris financers. Consisteix a captar fons (diners legals) dels estalviadors (que tenen excedents) i prestar-los als agents econòmics (que necessiten finançament), cobrant comissions i interessos per aquests serveis.

Sistema de Reserves Fraccionàries

Els bancs no mantenen immobilitzats tots els dipòsits que reben. Estan obligats per l'autoritat monetària (com el BCE) a mantenir només un percentatge d'aquests dipòsits en forma de reserves líquides (efectiu en caixa o dipòsits al banc central). Aquest percentatge mínim s'anomena coeficient legal de caixa. La resta dels dipòsits, els bancs els poden prestar.

La Creació de Diners Bancaris

El sistema de reserves fraccionàries permet als bancs crear diners bancaris. Quan un banc concedeix un préstec, normalment acredita l'import al compte del prestatari, creant un nou dipòsit bancari. Com que els dipòsits formen part de l'oferta monetària (M1, M2, M3), aquest procés multiplica la quantitat inicial de diners legals. Aquest fenomen es coneix com a multiplicador bancari. L'ús generalitzat de mitjans de pagament electrònics (targetes, transferències) facilita aquest procés, ja que no requereix el moviment físic de grans quantitats d'efectiu.