Tipus de Discurs i Coneixement: Ciència, Mite, Ideologia i Fraus Científics

Filosofia i ètica5,46 KB

El Discurs: Interpretació de la Realitat

Tot discurs interpretatiu de la realitat té una pretensió de veritat, una pretensió de poder i una pretensió tranquil·litzadora.

El Discurs Mític: Imaginació i Dogma

La seva pretensió és la mateixa que la dels altres discursos. Es basa en la imaginació i, en alguns casos, en els sentiments. Habitualment són irracionals i incoherents, ofereixen models d'actuació i divinitzen la natura. Són inqüestionables, esdevenint un dogma.

Aspectes Persuasius del Mite:

  • Vocabulari
  • To de veu
  • Vestuari
  • Cerimònies rituals
  • Llocs sagrats d'accés restringit
  • Objectes sagrats amb propietats

Tipus de Mites:

  • Mites cosmogònics
  • Mites de l'origen dels homes i similars
  • Mites del més enllà i de la destrucció final
  • Mites de la providència i el destí
  • Mites del paradís perdut
  • Mites de l'ordre social

Característiques del Mite:

  • Arguments senzills i poc elaborats
  • Imprecisos i poc detallats
  • A vegades contradictoris entre si

Polèmica: Els mites com a origen del discurs religiós.

El Discurs Ideològic: Tradició i Interès

La seva pretensió és la mateixa que la dels altres discursos. La font en què es basa és explicar la realitat a partir de la tradició, els costums i la història. És eminentment pràctic i habitualment parcial i interessat. És valoratiu, també ofereix models d'actuació, és generalitzador i és mistificador. Són inqüestionables, esdevenint un dogma, i ofereixen una visió parcial i interessada de la realitat.

Ciència, Sabers No Científics i Pseudociència

Classificació dels Sabers:

Sabers No Científics:

  • Art
  • Filosofia
  • Tècnica

Pseudociències:

  • Astrologia
  • Ufologia
  • Homeopatia
  • Entre d'altres...

Ciència:

  • Ciències Formals:
    • Matemàtiques
    • Lògica
  • Ciències Empíriques:
    • Ciències Naturals:
      • Física
      • Biologia
      • Química
    • Ciències Socials:
      • Psicologia
      • Història
      • Economia

El Mètode Hipoteticodeductiu: Passos Clau

  1. Formulació d'Hipòtesis: Proposició d'una explicació provisional.
  2. Contrastació Empírica de la Hipòtesi (H): Mitjançant implicacions contrastadores.
    1. Primera Part: Contrastació empírica de les implicacions (I) mitjançant observació o experimentació.
      • Si és falsada empíricament: Es torna a començar des de zero.
      • Si és verificada empíricament: Es passa al segon pas de la segona part.
    2. Segona Part: Contrastació de noves implicacions contrastadores.
      • Si es confirmen, es poden establir lleis (i es pot tornar al pas anterior per a més contrastació).
      • Finalment, es pot arribar a una teoria.

Dr. Semmelweis: Aplicació del Mètode Científic

El Dr. Ignaz Semmelweis (1818-1865), membre de l'equip mèdic de l'Hospital General de Viena, va aplicar el mètode científic per resoldre la gran mortaldat deguda a la febre del postpart (puerperal).

Fraus Científics Notoris

  • Charles Dawson: El crani de Piltdown, presentat com una espècie desconeguda, era en realitat un crani humà amb una mandíbula d'aspecte simiesc, les dents havien estat llimades i envellides artificialment.
  • Archaeoraptor liaoningensis: Un suposat dinosaure al qual se li van trasplantar parts d'un ocell per crear un "enllaç perdut" fals.
  • Paul Kammerer: Biòleg que es va suïcidar després de ser descobert per la manipulació de sapos (amfibis) amb tinta per simular l'herència de caràcters adquirits.
  • Hwang Woo Suk: Va afirmar haver obtingut cèl·lules mare d'embrions clonats per a diversos pacients. Va arribar a ser director del primer banc mundial de cèl·lules, però es va descobrir que era un frau.

El Discurs Pseudocientífic o Paranormal

Els discursos pseudocientífics o paranormals pretenen fer-se passar per ciència sense ser-ho, amb l'objectiu de gaudir del reconeixement que actualment té la ciència. No fan servir el mètode científic hipoteticodeductiu (HD).

Característiques Clau:

  • El seu objecte no és la realitat fenomènica, captable pels sentits.
  • No són falsables.
  • Plantegen generalitats o tesis amb poc fonament, impossibles de contrastar empíricament.
  • Sovint es recolzen en persones considerades autoritats en determinades matèries.
  • Sovint es recolzen en vivències personals.
  • Fan servir habilitats retòriques per persuadir de la veritat de les seves afirmacions.

El Discurs Filosòfic: Raó i Crítica

El discurs filosòfic no es basa en la imaginació ni en l'experiència, sinó en la raó. El seu objecte no és la realitat fenomènica captable pels sentits. És una reflexió racional i crítica sobre altres discursos, un veritable metadiscurs.

Descarregar

PDF Word HTML