Tipus de Paisatges i Acord de París

Paisatges amb predomini dels elements abiòtics: Al paisatges d'alta muntanya o desèrtics (tant els àrids com els freds), la vegetació hi és mínima, de manera que el clima i el relleu són els elements modeladors principals.

Paisatges amb predomini dels elements biòtics: Són paisatges marcats per la presència determinant la vegetació i de la fauna. Els paisatges vegetals són els que ofereixen més variants i solen ser identificats com a paisatges naturals.
Paisatges amb predomini d'elements antròpics: Són el resultat de l'activitat humana. Els éssers humans i les diferents formes d'activitat social, política i econòmica són els responsables principals d'aquests paisatges culturals. Encara és possible identificar diferents tipus de paisatges rurals agraris i formes variades de paisatges urbans

Parcs nacionals o regionals: Àrees on els ecosistemes naturals estan poc alterats a causa de la seva bellesa o per raons de representativitat o singularitat, posseeixen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics, però un cop catalogada una zona com a parc, hi augmenta enormement el nombre de visitants.

Parcs naturals: El valor natural és compatible amb les activitats humanes però exigeix una gestió estricta i un ús reglament, equilibrat i sostenible dels recursos.

Reserves naturals: Són espais en què es procura una protecció d'ecosistema, comunitats o elements biològics que, per criteris de raresa, fragilitat, importància o singularitat, mereixen una valoració especial. A les reserves naturals, la protecció és absoluta, de manera que la intervenció exterior hi hauria de ser mínima, restringida al personal científic.

10 claus de l'acord de París (2015):

Objectiu: Mantenir la temperatura mitjana molt per sota de 2ºC

Forma legal: Acord ONU legalment vinculant, però no la decisió resultant ni els objectius nacionals.

Reducció d'emissions: entraran en vigor el 2020 i es podrà emprar la compravenda d'emissions.

Revisió: dels compromisos de reducció cada 5 anys.

Compliment: no hi haurà sancions; hi haurà un mecanisme transparent de seguiment.

Meta a termini: que les emissions toquin sostre el més aviat possible.

Finançament: els països desenvolupats han de contribuir a la mitigació i l'adaptació als estats en desenvolupament.

Pèrdues i danys: posar en marxa el mecanisme de pèrdues i danys.

Adopció: seu de les Nacions Unides a Nova York (22 d'abril del 2016)

Entrada en vigor: quan almenys 55 parts, que sumin el 55% de les emissions globals ho ratifiquin.

oLa sequedat dels estius mediterranis genera un gran dèficit de precipitacions, altes temperatures i una manca d'humitat.

oL'abandonament de les exploracions agràries no rendibles ha augmentat la quantitat de zona boscosa i disminució de poble rural.

oL'augment de les segones residències i l'increment de l'ús de vehicles tot terreny ha fet créixer el risc d'incendis per descurança o per accident.