Tirant lo Blanc: L'Aventura a l'Imperi Grec (Cap. 115-296)

Tirant a l'Imperi Grec (Capítols 115 al 296)

La crida de l'emperador de Constantinoble

El rei de Sicília ha rebut una lletra de l'emperador de Constantinoble, que es troba acorralat. El Soldà i el Gran Turc s'han apoderat de bona part de les seves terres i l'acuiten perillosament. Assabentat del valor guerrer de Tirant, recorre a ell per tal d'expulsar els infidels. Tirant accepta i, al front d'un nombrós exèrcit reclutat a Itàlia, arriba a Constantinoble, on és magníficament rebut per l'emperador. L'anomenen **capità dels exèrcits i de la justícia imperials**.

L'enamorament de Tirant i Carmesina

La seva trobada amb Carmesina, filla de l'emperador, marca el gran punt d'inflexió de la història. Des que ell la veu, se n'enamora follament i cau en una profunda malenconia. Carmesina s'enamora també i s'inicia entre els dos tot un joc de cortesia. Carmesina mostra el seu interès per Tirant defensant-lo cada vegada que és atacat per cortesans envejosos i advertint-lo contra el pèrfid duc de Macedònia, del qual hom sospita –no sense raó– que ha mort el príncep hereu. El cavaller bretó acaba per declarar el seu amor a la princesa oferint-li un retrat de la seva estimada: un mirall en el qual Carmesina veu la seva pròpia imatge. S'estableixen unes relacions complexes entre els dos amants, separats per les seves posicions socials, un joc subtil de sentiments en el qual alegria i dolor, esperança i desesperança alternen i es barregen.

Les parelles paral·leles i les aliances

• Estefania, germana de llet i confident de la princesa, formarà una parella paral·lela amb **Diafebus**, els amors amb el qual seran menys tumultuosos en ser inferior la distància social entre tots dos.
• Carmesina troba també l'ajut d'una altra serventa, **Plaerdemavida**, el sol nom de la qual és ja una prova de felicitat. Noia alegre, plena d'empenta i trempada, ho farà tot perquè Tirant aconsegueixi els seus fins en la seva aventura amorosa.

Victòries militars i la traïció del Duc de Macedònia

El soldà reprèn la seva ofensiva contra Constantinoble i Tirant troba refugi al castell de Maleveí per a preparar el seu pla de campanya. Atès que els seus soldats són inferiors en nombre, ha de compensar el desequilibri de les forces amb la intel·ligència. Fingirà que fuig per tal de sorprendre els enemics de l'imperi.

Astut, el duc de Macedònia aprofita la simulació de Tirant per tal de trametre a l'emperador un missatger anunciant-li la desfeta del seu exèrcit i la fugida vergonyosa del bretó. En realitat, però, Tirant obté una nova victòria sobre els moros. Un cop restablerta la veritat, Tirant envia el botí i els presoners a Constantinoble. La bravura del capità fa augmentar encara més l'odi del duc de Macedònia, el qual no vol reconèixer l'autoritat de Tirant tot i que prové de l'emperador mateix. Després d'intercanviar unes paraules, Tirant accepta renunciar al seu títol de capità i demana al consell de guerra que elegeixi algú altre per a aquesta funció. Però els cavallers presents no accepten la proposta i condemnen fermament la conducta del duc.

Reforços, la mort del Duc i honors per a Diafebus

Felip, que ha esdevingut rei de Sicília a la mort del seu sogre, envia a Tirant un exèrcit comandat pel duc de Messina. L'emperador s'hi afegeix per a arribar al lloc dels combats. Carmesina no vol quedar enrere i, al front d'un exèrcit femení ben armat, s'incorpora a l'expedició.

En el transcurs d'una nova batalla, el duc de Macedònia intenta matar Tirant, però només aconsegueix ferir-lo a l'esquena; i és ell qui mor a les mans del rei d'Àfrica, un dels sobirans enemics. Al cap de dos dies de combats, el coratge i la ciència guerrera de Tirant fan que es guanyi la batalla. Segueixen aleshores nous jocs galants entre Estefania i Diafebus i entre Tirant i Carmesina. A fi de regraciar el seu capità, l'emperador vol fer-lo comte de Sant Àngel, però el bretó proposa que el títol sigui per a Diafebus. El seu cosí obté, doncs, el comtat així com el títol de Gran Conestable.

Per tal de celebrar l'esdeveniment es fan unes festes a Maleveí, durant les quals Tirant i Diafebus es troben en secret amb la princesa i Estefania en la seva cambra. Plaerdemavida, que ha sorprès l'escena nocturna sense mostrar-se, la conta l'endemà com si es tractés d'un somni i aprofita per declarar la seva passió per Hipòlit.

Noces, noves aliances i la gelosia de la Viuda Reposada

Nous combats oposen Tirant als enemics de l'imperi i sempre en surt victoriós. Se celebren unes grans festes que fan encara més grandiosa l'arribada a Constantinoble de nou galeres sota el comandament del vescomte de Branches, cosí germà de Tirant; l'emperador l'arma cavaller i el vescomte participa a les justes. Tirant demana a l'emperador la mà d'Estefania per a Diafebus; li és acordada i les noces se celebren. Diafebus esdevé, així, **duc de Macedònia**.

Estefania es proposa d'afavorir els amors de Tirant i Carmesina, als quals s'oposa la gelosia de la **Viuda Reposada**. Tirant té també una aliada en la persona de Plaerdemavida. La serventa aconsegueix fer entrar l'heroi dins la cambra de Carmesina i ficar-lo dins el llit d'aquesta. Tirant, però, n'ha de sortir precipitadament perquè el crit de sorpresa de la princesa adverteix la Viuda Reposada, que experimenta un plaer maliciós despertant la gent de palau. L'heroi es llença per la finestra i es trenca una cama.

La trama de la Viuda Reposada

La Viuda Reposada, que segueix enamorada de Tirant, aprofita el fet per tal de sembrar la desavinença, la desconfiança i la gelosia entre els dos enamorats:

• Fa creure a la princesa que Tirant parla malament d'ella.
• Fa creure a Tirant que Carmesina manté relacions secretes amb **Lauseta**, un moro negre jardiner al palau.
• Inventa una escena en la qual Plaerdemavida porta una màscara amb els trets del moro i mostra l'escena a Tirant valent-se d'un joc de miralls.

El nostre capità cau en el parany i se'n va, desesperat, no sense rebutjar les insinuacions de la Viuda. Tirant es troba amb el pobre Lauseta i el mata.

L'afer secret de l'Emperadriu i Hipòlit

Entretant, l'emperadriu s'adona de l'interès que sent per ella Hipòlit, al qual respon favorablement. Sense que ningú ho sàpiga, durant quinze dies reté el jove a la seva cambra, on els dos amants es lliuren als jocs de l'amor. A la cort, on se sorprenen que s'hagi retirat, l'emperadriu li conta un pseudosomni en el qual el seu difunt fill –que tindria l'edat d'Hipòlit– juga un paper ambigu, que fa pensar en l'incest; somni que ella diu que vol prosseguir ja que n'ha gaudit enormement.

La veritat revelada i la perfídia de la Viuda

Al mateix temps Tirant, que es recupera dels greus problemes de salut però que ho veu tot negre, es prepara a continuar el combat. En l'absència de Tirant, els caps de l'exèrcit grec s'han enemistat entre ells i, aprofitant aquestes dissensions, els turcs han obtingut una gran victòria, en el transcurs de la qual Diafebus ha estat fet presoner. Tirant està a punt de fer-se a la vela al cap de la flota imperial i presentar-se així al camp de batalla quan Plaerdemavida arriba a bord de la seva nau enviada per la princesa. Li ha d'explicar el que de debò ha succeït i denuncia, basant-se en proves, la perfídia de la Viuda Reposada.