Tractament d'Aigües Residuals Industrials
Sòlids
Els sòlids que acompanyen l'aigua poden estar dissolts o no. Podem distingir entre:
Sòlids sedimentables: són els sòlids que es dipositen en el fons d'un recipient per gravetat. Es mesuren en unitats volumètriques, ml/L, després de deixar reposar l'aigua en uns recipients adequats.
Sòlids en suspensió: són els sòlids que es recullen mitjançant un filtrat de l'aigua després d'haver decantat. Es mesuren en mg/L.
Residu total dissolt o TSD: és la quantitat de sòlids dissolts en l'aigua que només es poden recollir després d'assecar a 105 °C l'aigua prèviament filtrada.
Residu sec: és la quantitat de sòlids que queden quan el residu sec es porta a 500 °C i correspon als sòlids inorgànics.
La sílice
Provoca la formació de dipòsits durs i vidriosos, molt adherents i de difícil eliminació. Si és arrossegada pel vapor d'aigua que circula per una turbina pot dipositar-se en els àleps i desequilibrar-la, la qual cosa origina vibracions i trencaments dels àleps.
Les principals causes de la desoxigenació de les aigües
Són la biodegradació de la matèria orgànica i la respiració dels éssers vius que l'habiten. Des del punt de vista dels consumidors d'oxigen, com ja hem vist anteriorment, aquest paràmetre ens indica la quantitat de matèria orgànica present a l'aigua. Hem vist dues maneres de determinar-la: DBO i DQO. Des del punt de vista dels efectes que produeix l'oxigen dissolt, la seva determinació se sol realitzar mitjançant un mesurament directe amb un oxímetre. L'efecte més important que provoca l'oxigen dissolt és la corrosió dels materials de conducció, d’emmagatzematge i en equips de producció.
Metalls pesants
La seva procedència pot ser natural, però la major part dels metalls pesants presents en l'aigua procedeixen de l'activitat humana. La seva determinació es realitza generalment per espectrofotometria d'absorció atòmica.
Sulfats
La presència de sulfats en l'aigua d'ús industrial és important perquè pot formar incrustacions de sulfat de calci. Es determinen mitjançant una gravimetria amb clorur de bari.
Ferro
La presència de ferro en les aigües industrials representa l'inconvenient de formar incrustacions i dipòsits. La seva determinació es realitza per colorimetria i espectrofotometria d'absorció atòmica.
Amoníac dissolt
L'amoníac provoca la corrosió dels aliatges de coure i zinc, formant un compost soluble. Es determina per colorimetria o amb elèctrodes específics.
L'aigua com a efluent industrial
L'aigua efluent industrial és aquella aigua que abandona la indústria després d'haver-se utilitzat.
A la Directiva 91/271 CEE del Tractament d'Aigües Residuals Urbanes, es defineixen els diferents tipus d'aigües residuals:
- Aigües residuals domèstiques
: són les aigües que procedeixen de zones d'habitatges i serveis, generades pel metabolisme humà i les activitats domèstiques.
- Aigües residuals industrials
: són totes les aigües residuals abocades des de locals utilitzats per efectuar qualsevol activitat comercial o industrial, que no són aigües residuals domèstiques o aigües d'escorrenties pluvials.
- Aigües urbanes
: són les aigües residuals domèstiques o la barreja d'aquestes amb aigües residuals industrials i/o d'escorrentia pluvial.
Totes aquestes es recullen normalment en un sistema col·lector i són enviades mitjançant un emissari terrestre a una planta EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals). La Llei 16/2002 de prevenció i control integrat de la contaminació, enumera com a principals substàncies contaminants:
1. Compostos organo-halogenats i substàncies que poden generar-ne en el medi aquàtic.
2. Substàncies i preparats amb característiques cancerígenes o mutàgenes que puguin afectar la reproducció en el medi aquàtic.
3. Hidrocarburs persistents i substàncies orgàniques tòxiques persistents i bioacumulables.
4. Cianurs.
5. Biocides i productes fitosanitaris (destinats a la protecció de conreus).
6. Substàncies que exerceixen una influència desfavorable sobre el balanç d'oxigen.
Aquests contaminants fan que aquestes aigües necessitin un tractament abans del seu abocament o reutilització.
Els tractaments d'aigües residuals presenten 3 possibilitats:
• Depuració conjunta en una EDAR amb aigües residuals urbanes.
• Depuració en una estació depuradora d'aigües residuals industrials, EDARI.
• Depuració a la pròpia indústria.
L'elecció de la possibilitat més adequada depèn de les característiques de l'efluent a tractar, dels costos del tractament i de la legislació.
Segons la seqüència dels tractaments podem diferenciar entre: Pretractaments i tractaments primaris
: Tenen com a objectiu eliminar els sòlids en suspensió, col·loides, àcids i bases fortes, metalls pesants, olis. Com el seu nom indica, són els primers que s'apliquen a l'aigua residual.
Tractaments secundaris
: El seu objectiu és eliminar la matèria orgànica biodegradable mitjançant l'acció de microorganismes. Aquests tractaments engloben tant la reacció biològica com la posterior separació dels fangs. Els tractaments biològics es poden dividir en dos tipus:
Tractaments aeròbics
: són els tractaments biològics que necessiten la presència d'oxigen.
Tractaments anaeròbics
: són els tractaments biològics que no necessiten presència d'oxigen.
Tractaments terciaris
: són els tractaments que es realitzen a l'aigua residual en últim lloc per eliminar els contaminants que encara romanen en l'aigua. Aquests tractaments són més específics i costosos.