Transferències Intergovernamentals: Desavantatges i Deute

Desavantatges de les Transferències Intergovernamentals

Les transferències intergovernamentals, tot i ser un instrument clau en el finançament territorial, presenten una sèrie de desavantatges significatius:

1. Afebleixen la Percepció i Responsabilitat Fiscal

Es fa menys evident la relació entre el govern que recapta i el govern que gasta. Com es va veure al Tema 6 d'ESP I, aquestes transferències augmenten la il·lusió fiscal i desincentiven l'exigència de responsabilitats fiscals. Aquesta és la base de l'anomenat «efecte paper matamosques».

Un gràfic (no inclòs) il·lustraria com, en el cas de les transferències compensatòries, la despesa pública subcentral hauria de disminuir. Tanmateix, gran part de l'evidència empírica demostra que no és així. Per què? La hipòtesi és que el govern subcentral (autonòmic) no redueix els seus impostos, i els seus residents perceben una major prestació de serveis sense que el govern que els presta hagi d'assumir el cost polític d'apujar els impostos.

2. Desincentiven la Fiscalitat Pròpia

Un generós sistema de transferències intergovernamentals mitjançant fórmula desincentiva la utilització de fiscalitat pròpia en regions i localitats, tal com s'ha exposat anteriorment.

3. Augmenten la Dependència Financera

Com més transferències hi hagi en el conjunt d'ingressos, major serà la dependència financera i menor l'autonomia i el poder propi de decisió.

4. Redueixen la Responsabilitat en la Despesa Pública

Com més transferències, menor responsabilitat en la despesa pública, atès que no incentiven l'eficiència en la gestió pressupostària i, per tant, faciliten el balafiament.

El Deute dels Governs Subcentrals

• Els governs subcentrals, igual que els centrals, poden utilitzar el deute per a cobrir desfasaments entre la periodificació dels seus ingressos i la de les seves despeses.
• Però, s'ha de limitar l'ús d'aquest instrument per part dels governs territorials. La raó principal és la incompatibilitat amb la competència del nivell central en la funció estabilitzadora (com s'ha esmentat anteriorment); l'emissió indiscriminada de deute per part dels governs territorials (o la seva retirada del mercat) pot posar en risc el disseny de la política d'estabilització del govern central.