Transformació industrial als EUA: automòbils, energia i consum

Transformació industrial i econòmica als EUA

Els EUA van accelerar el creixement de la seva producció industrial, fet que va anar acompanyat d'un canvi profund en l'estructura de l'economia. L'expansió de l'economia nord-americana es va basar en una transformació productiva dominada per la innovació tècnica i els canvis en l'organització del treball: renovació del sector energètic, l'ús de l'electricitat i del petroli.

Sector automobilístic i producció en sèrie

El sector més representatiu d'aquesta pujança va ser el de l'automòbil, el primer a aplicar la producció en sèrie per mitjà de les cadenes de muntatge. Tot això va tenir lloc enmig d'un procés de concentració empresarial, com a resultat de la forta competència per rebaixar els preus.

La conseqüència va ser un gran augment de la productivitat, que va permetre a l'economia nord-americana reduir els costos de producció.

Canvi en el comerç i impuls del consum

Els petits establiments comercials especialitzats van haver de fer front a la competència de les cadenes de grans magatzems. A més, la compra a terminis o a crèdit va permetre que una proporció molt alta de les famílies pogués augmentar les seves compres. Això va incrementar la demanda de productes i va esdevenir un dels motors principals de l'expansió econòmica.

• El desig de vendre més va impulsar la publicitat i el màrqueting.
• L'augment massiu del consum i la difusió d'aquests nous sistemes de compravenda van comportar una autèntica revolució dels consumidors.

La confiança de gran part de la població que la situació futura seria encara millor va provocar un creixement del consum en una proporció superior a l'augment dels ingressos, i això va provocar un elevat endeutament de les famílies. L'agricultura va ser el sector més perjudicat per la prosperitat dels anys vint.

Borsa, especulació i bombolla

Inicialment, aquesta pujanç a borsària va ser el resultat de la bona situació de les empreses i de les seves expectatives de futur favorables. Però la pujada de les cotitzacions va donar pas a una bombolla especulativa.

Aquest fenomen forma part d'un mecanisme de la psicologia col·lectiva: davant la confiança que les cotitzacions continuarien pujant, cap inversor no volia ser l'últim a comprar, i amb això es va generar una gran demanda de valors borsaris i n'augmentava encara més la cotització al mercat. Mentre el preu de les accions mantenia la tendència a l'alça, l'eufòria continuava i els préstecs es podien tornar, tot i que les cotitzacions podien deixar de tenir relació amb els beneficis i amb la possible evolució de les empreses en el futur.

Conseqüències i reflexions

La combinació d'innovació tecnològica, reorganització productiva, expansió del crèdit i pràctiques especulatives va crear un període d'expansió econòmica amb forts guanys de productivitat, però també amb vulnerabilitats importants. Aquestes tensions entre producció, consum i mercats financers expliquen en gran mesura les dinàmiques econòmiques i socials d'aquell període.