Transformació Social: Burgesia i Proletariat al XIX
Dissolució dels estaments privilegiats
Les lleis del segle XIX van imposar la igualtat jurídica, on tothom era tractat igual, des de les classes més baixes a les més altes. Així, tots passaven a ser ciutadans.
Les diferències socials continuaven presents, ja que ara, la classe social era determinada pel seu nivell econòmic.
La noblesa es va veure afectada per les supressions que la beneficiaven, la qual cosa li va comportar pèrdues d'alguns dels seus privilegis. A més a més, es van anular els drets nobiliaris. Malgrat això, va continuar mantenint-se en el respecte social.
El clero també es va veure afectat per privatitzacions de propietats. A més, les lleis d'exclaustració van fer que molts convents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats. Malgrat això, va mantenir una bona part del poder; tant la jerarquia com la influència social i política es mantenien.
Nova organització dels grups socials
A Catalunya, gràcies al seu arrelament industrial més ràpid, van donar-se aquests primers canvis. D'una banda, la burgesia, posseïdora de riqueses. De l'altra, el proletariat, format per aquells que només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual.
Dins de la burgesia hi havia l'alta burgesia, la urbana i d'altres grups que a penes es distingien de la classe popular.
La classe treballadora estava formada per petits artesans, comerciants, etc. Aquests, juntament amb els pagesos pobres i jornalers, constituïen la classe baixa.
Les desigualtats de riqueses van donar lloc a nous moviments socials, com l'obrerisme i el sindicalisme, i a ideologies polítiques que reclamaven millores salarials i laborals.
La pervivència de la noblesa
L'alta noblesa espanyola gaudia de riqueses gràcies a la renda de les terres. La petita noblesa va ser diferent. La major part s'havia empobrit perquè no aconseguia augmentar les rendes mentre continuaven pujant els preus. I per defensar els seus interessos com a propietaris agraris es va formar l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
La riquesa de la noblesa, a més a més, provenia de la seva influència política i social.
Els grups burgesos
Els negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions estatals i les operacions de crèdit. També van invertir en borsa, on van especular, com en el cas del ferrocarril. Els orígens d'aquesta burgesia eren del nord i del sud d'Espanya, malgrat que al darrer terç del segle XIX la ciutat per excel·lència va ser Madrid.
La burgesia industrial catalana
La burgesia catalana, sobretot concentrada a Barcelona, va veure un moment d'esplendor lligat al desenvolupament de la indústria. En aquest grup hi havia famílies dedicades als negocis mercantils, al cotó i al ferro, etc. Dins d'aquest grup, la burgesia industrial va ser considerable; es concentraven a Barcelona, el Maresme i Igualada. Aviat es van reunir per defensar els seus interessos i van constituir la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó; d'aquí en va néixer la poderosa institució anomenada **Foment del Treball Nacional**.
Les classes mitjanes
Representava menys del 5% de la població espanyola i estava formada per propietaris de terres mitjans, comerciants, etc. La seva riquesa era menor i els seus ingressos eren desiguals depenent del seu negoci. Pretenien imitar els burgesos i els nobles. Però la seva capacitat econòmica era limitada i havien de dur una vida austera.