La Transformació Social i Política d'Espanya a Principis del Segle XX

Història24 d’ag. 20242,9 KB

La industrialització va provocar canvis significatius en la forma de viure:

Es va mantenir l'estratificació social, però va sorgir una petita classe mitjana urbana vinculada a petits comerciants, propietaris i professions liberals (professors, metges...).
Noves formes de sociabilitat i oci, com els casinos (llocs de trobada per a la burgesia) i els ateneus (per a obrers). Aparició de noves activitats esportives (futbol) i l'excursionisme.
Augment de l'alfabetització i accés a la informació. Aparició de mitjans de comunicació com la ràdio als anys 20.
Sorgiment de l'opinió pública.
La visió de la dona continuava sent subordinada a l'home, limitada a l'àmbit domèstic. Tot i això, algunes dones comencen a practicar esport i a portar pantalons, fet mal vist per la societat.

Partit Conservador: Després de la mort de Cánovas el 1897, presidents com Silvela, Polavieja i Antonio Maura (assassinat el 1921).
Partit Liberal: Després de la mort de Sagasta el 1903, presidents com Segismundo Moret i José Canalejas (assassinat el 1912).

Degut al fracàs d'Espanya, neix el Regeneracionisme amb la voluntat d'introduir canvis.

Antonio Maura (conservador): Proposava una "revolució des d'alt", amb petits canvis com la nova llei electoral del 1907 i la creació de l'Instituto Nacional de Previsión el 1908.
José Canalejas (liberal): Canvis més significatius com l'impost de renda més progressiu (1910), la "Ley del Candado" (1910) que limitava l'accés a Espanya d'ordres religioses, canvis en el servei militar amb la desaparició de la redempció en metàl·lic (1912), prohibició del treball nocturn de les dones a les fàbriques (1912), introducció de la "Llei de la Silla" (1912) per a zones de descans en fàbriques amb dones treballadores i la Llei de Mancomunitat (1912-1913) que permetia a les províncies unir-se per gestionar els seus ingressos. Assassinat el 1912 per Manuel Pardinas.

Carlins o Tradicionalistes: Amb Jaume de Borbó com a candidat a rei. Dividits en diferents tendències: integristes, tradicionalistes, requetè. Intent de formar la Comunió Tradicionalista el 1931.
Republicanisme: Amb pocs diputats. Intent de superar la divisió amb la formació d'Unión Republicana el 1903, amb Salmerón com a president. Presència a Catalunya, amb aproximació als catalanistes en alguns moments.
Lerrouxisme: Tendència política liderada per Alejandro Lerroux. Diputat de la Unión Republicana per Catalunya a Madrid. Formació del Partit Republicà Radical el 1908.

Descarregar