Transformació socioeconòmica a Espanya i Catalunya (segles XIX-XX)

Demografia

Espanya i Europa

El creixement demogràfic a Espanya era més lent que a Europa. Mentre que a la Unió Europea la natalitat es reduïa, també ho feia la mortalitat. A Espanya, la natalitat era baixa i la mortalitat alta.

Factors com la fam, les epidèmies (còlera) i les guerres (carlines, Cuba) van contribuir a aquesta situació. Es va produir una emigració important cap a Argentina, Brasil i Cuba (especialment de catalans). A partir de 1885, la mortalitat es va normalitzar lentament. A finals del segle XIX i principis del XX, es va produir una migració del camp a les ciutats i del centre a la perifèria. Espanya continuava sent un país majoritàriament agrari.

Economia

Agricultura

Espanya

L'agricultura espanyola era principalment de secà i mediterrània. El 85% de la terra es dedicava a la triada mediterrània. Es va produir un augment de l'explotació de cítrics i ametlles, i es van introduir conreus ambivalents. Els principals problemes eren la mentalitat rendista dels propietaris, que prioritzaven el benefici a curt termini en lloc de les inversions i la productivitat. Aquesta manca d'inversió en eines i tecnologia limitava l'augment de la producció.

Catalunya

L'agricultura catalana es basava en el conreu de la vinya. Inicialment, es va beneficiar de la crisi de la fil·loxera a França el 1880, però el 1887 Catalunya també es va veure afectada. Quan es va recuperar, l'economia vinícola catalana estava controlada per França.

Indústria

Espanya

Es va consolidar la indústria siderometal·lúrgica al País Basc. Els beneficis es van reinvertir en la modernització dels equipaments i en la transformació de les foneries bilbaïnes en la indústria pesant més important d'Espanya, situada prop de les mines de ferro. Els vaixells que exportaven ferro a Gran Bretanya tornaven carregats de carbó d'alta qualitat.

Catalunya

Es va produir una expansió de les indústries cotonera i llanera. Els principals problemes eren la manca de fonts d'energia i la dificultat per trobar mercats. El carbó s'havia d'importar, cosa que encaria els teixits en relació amb les indústries europees. Per solucionar-ho, moltes indústries es van situar a la vora dels rius per aprofitar l'energia hidràulica. L'encariment dels productes catalans els feia poc competitius al mercat internacional. Per solucionar-ho, els industrials van demanar al govern l'aplicació d'aranzels.

Moviment Obrer

Els problemes dels obrers durant la Restauració eren nombrosos: desocupació, intransigència dels patrons, poc interès del govern, analfabetisme, llargues jornades laborals, treball infantil, salaris baixos, etc.

L'any 1883 es va aprovar la creació de la Comissió de Reformes Socials, amb l'objectiu d'investigar i solucionar els problemes dels obrers.

Moviment Obrer d'Inspiració Marxista

Després de la dissolució de la Primera Internacional, Marx va instar els marxistes a organitzar partits independents. El 1879, Pablo Iglesias va provocar una escissió en el Partit Demòcrata. En la clandestinitat, va crear el Partit Democràtic Socialista Obrer amb 25 persones. El 1881 es va constituir el PSOE amb 900 militants.

El 1888, a París, es va fundar la Segona Internacional. Es va instaurar la festa de l'1 de maig amb reivindicacions com la jornada laboral de 8 hores i la creació de cases del poble.

Moviment Obrer Anarquista

Els dos principis bàsics de l'anarquisme eren la llibertat absoluta sense jerarquies i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa.

El 1881 es va establir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, que va durar fins al 1888. Els principals problemes dels anarquistes eren l'organització i la persecució policial i judicial. Aquests temes es van tractar als congressos de Sevilla (1882) i València (1888).

Aquestes dificultats van provocar la divisió del moviment anarquista en grups que practicaven el terrorisme i grups que no.

A la dècada de 1890 van començar les accions i rebel·lions anarquistes contra el govern, la burgesia, l'exèrcit i l'església.

Després d'un atemptat amb bomba a Barcelona, es va iniciar el procés de Montjuïc, que va resultar en l'enduriment de la legislació espanyola contra l'anarquisme. El 1897, un anarquista italià va assassinar Cánovas del Castillo.