Les Transformacions Agràries a Espanya: Desamortització i Crisi de la Fil·loxera

L'Agricultura i el Món Rural a l'Espanya del Segle XIX

Les Reformes Liberals i la Propietat de la Terra

Des de les Corts de Cadis (1812), els liberals espanyols van impulsar l'eliminació de tots els obstacles que impedien la lliure compravenda de la terra i la modernització de les explotacions. La intenció era dinamitzar les explotacions agràries.

Canvis en el Règim de Propietat de la Terra

Les Corts de Cadis van desvincular les terres de la noblesa, transformant les senyories territorials en terres de propietat privada. Els grans perjudicats van ser els pagesos que no van poder demostrar que les terres eren seves.

D'altra banda, les lleis desamortitzadores de Mendizábal i Madoz van permetre a l'Estat expropiar i subhastar les propietats amortitzades que tenien l'Església i els municipis.

Les desamortitzacions van tenir les següents conseqüències:

• Van aprofundir l'estructura latifundista de la propietat agrària a gran part de l'Estat.
• Els grans beneficiats d'aquest fet van ser la burgesia urbana i els grans propietaris rurals.

Especialització Regional de la Producció Agrària

Al llarg del segle XIX es va produir una especialització regional de la producció agrària a Espanya:

• Zona Nord: Cereals (sobretot blat de moro) i patata.
• Zona Interior: Cereals.
• Zona Mediterrània: Blat i, sobretot, vinya (especialment a Catalunya).
• Zona Sud: Olivera.

La Crisi Agrària de Finals del Segle XIX

Entre el 1880 i el 1910, una crisi agrària es va estendre per Europa. La baixada dels preus dels productes agraris i un descens relatiu de les rendes agràries també van afectar els agricultors espanyols. Inicialment, la crisi va afectar els cereals i es va estendre a la vinya a causa de l'epidèmia de la fil·loxera.

L'Epidèmia de la Fil·loxera i el Conflicte Rabassaire

La fil·loxera atacava les arrels dels ceps i els matava. Inicialment, aquesta plaga va ser perjudicial per a França, i Espanya, que era la competència, se n'estava aprofitant fins que la fil·loxera va destruir els ceps de Catalunya i arreu d'Espanya.

Això va afectar els contractes de rabassa morta (els propietaris cedien un tros de terra a un rabassaire perquè plantés vinya, a condició que dos terços dels ceps no es morissin). Amb la plaga, es van morir molts ceps i els propietaris els reclamaven. Així va esclatar el conflicte rabassaire.

El 1896, gràcies a la signatura de contractes d'arrendament i parceria, el conflicte es va anar apaivagant. Per fer front a la crisi de la fil·loxera, es van haver de comprar ceps procedents d'Amèrica que eren immunes a aquest insecte.