Transformacions Agràries i Migracions a Espanya (1960-1975)
La reconversió de l'agricultura tradicional
Les transformacions econòmiques de la dècada dels 60 van provocar la crisi de l'agricultura tradicional. Aquesta es basava en l'abundància de mà d'obra, els salaris baixos i l'adequació de l'oferta a les demandes d'un mercat poc extens i poc diversificat pel que fa a les necessitats alimentàries. A més, en algunes regions subsistia un ampli minifundisme al costat de grans latifundis, en mans de propietaris absentistes que regentaven explotacions de manera insuficient i amb productivitat escassa. Les noves oportunitats a la indústria van estimular l'èxode rural i el descens de la mà d'obra pagesa va fer pujar els salaris. Els empresaris agrícoles, per tal de mantenir o millorar els guanys, van iniciar un procés de mecanització i ús d'adobs químics que permetien intensificar els conreus. D'altra banda, la millora de la renda de la població va comportar una diversificació de la demanda d'aliments, amb disminució del consum de cereals i llegums i augment dels productes ramaders i hortofructícoles. Tot això va fer canviar l'aspecte del camp espanyol: la població activa agrària va disminuir i moltes petites explotacions van desaparèixer, mentre les empreses agràries milloraven els sistemes de producció.
A Catalunya, entre el 1950 i el 1975, el nombre de pagesos es va reduir a la quarta part. La composició del producte agrícola català va modificar-se: els cereals van retrocedir i va augmentar la viticultura, la fruita, els cítrics i els tubercles. L'expansió de la superfície dedicada a arbres fruiters es va donar a les comarques de la plana lleidatana. La ramaderia intensiva va tenir també una gran expansió, esglaonada en tres etapes:
- Primer va créixer el sector de l'aviram.
- Després, el sector porcí.
- Finalment, el sector vacum.
Creixement demogràfic
Augment de la població
A la dècada dels 60, la població espanyola va experimentar un creixement important, que va passar del 30,4 als 33,8 milions d'habitants en 10 anys. L'augment demogràfic va ser causat per un descens de la mortalitat, sobretot infantil, i d'una natalitat elevada com a resultat d'unes condicions de vida favorables. També es va produir un augment de l'esperança de vida, que va passar de 67 a 70 anys en els homes i de 72 a 76 anys en les dones. El creixement de la població catalana va ser més accelerat com a conseqüència de la gran onada migratòria. Paral·lelament, la natalitat més elevada dels nouvinguts, majoritàriament joves en edat de procrear, va situar la taxa de natalitat catalana per damunt de l'espanyola.
Els moviments migratoris
El procés de mecanització i modernització de l'agricultura va deixar sense feina molts pagesos, que es van veure forçats a migrar. Amb això es va produir un fort èxode rural per fugir d'unes condicions de vida miserables i la manca de perspectives de futur. Les zones agrícoles van ser les principals proveïdores d'emigrants que buscaven millors oportunitats de vida en ciutats industrials espanyoles i europees (França, Bèlgica, Alemanya i Suïssa). Les migracions interiors van ser més espectaculars. Amb això, les zones industrials com Barcelona, Madrid, el País Basc i València van patir un augment de la població enorme. A Catalunya, entre els anys 1940 i 1975, van arribar 1,8 milions d'immigrants. Va ser un procés sense cap planificació; per això va tenir importants conseqüències socials i va provocar desequilibris territorials. Els immigrants procedien sobretot d'Andalusia, Extremadura, les dues Castelles i Aragó. Els nouvinguts van instal·lar-se al cinturó industrial, als afores de Barcelona (Santa Coloma, Badalona, Sabadell, Terrassa).