Transformacions Econòmiques a l'Espanya Contemporània
La Crisi Agrària i Ramadera
La crisi agrària es va orientar cap a la trilogia mediterrània en terres de secà i amb una ramaderia ovina (llana).
Crisi Cerealista i Protestes Agràries
La crisi cerealista va ser causada per l'arribada a Europa de productes de països amb una agricultura extensiva. Això va provocar preus baixos com a conseqüència d'una producció elevada i de menys temps de cultiu. La competència dels cereals va provocar una baixada de preus i de beneficis, la qual cosa va generar protestes coordinades per la Lliga Agrària.
La Fil·loxera i el Conflicte de la Rabassa Morta
La crisi de la viticultura va ser intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió. La plaga de la fil·loxera va destruir gran part dels cultius. Es van replantar ceps immunes a la plaga. Aquesta situació va generar un conflicte entre rabassaires i propietaris: els primers van defensar la vigència dels contractes de rabassa morta, mentre que els propietaris anul·laven els vells contractes.
Evolució Agrària i Desigualtats Territorials
Els motors principals de la millora agrícola van ser: les noves rompudes i la intensificació dels conreus, la introducció de nous conreus i una expansió de les àrees de cultiu. El producte agrari va créixer de manera desigual; els cereals i la ramaderia van augmentar. Els rendiments eren escassos en els sectors de cereals, amb preus alts, la qual cosa va obligar la gent a comprar-ne. A Catalunya, el problema principal era la desigualtat en la propietat de la terra.
Canvi Energètic i Avenços Tecnològics
Les causes del canvi energètic i els avenços van ser l'electricitat i el petroli. El progrés de l'electricitat es va desenvolupar en dues etapes: inicialment es va restringir a il·luminar grans ciutats i al transport urbà. L'avenç del petroli va comportar una revolució en el transport.
Creixement Industrial i Intervenció Estatal
Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril. La millora de les comunicacions internes de l'Estat va ser clau. La intervenció de l'Estat es va manifestar en la restricció de la competència entre empreses i la concessió d'ajudes per estimular la inversió privada i el proteccionisme (aranzels duaners). Les mesures protectores van afectar negativament la producció, que era baixa i poc competitiva en la indústria, però positivament en fomentar la indústria nacional i l'articulació del mercat interior. També hi va haver una millora general de les comunicacions.
Cicles Econòmics: Guerra Mundial i Dictadura
Crisi de 1898: Pèrdua Colonial i Desmoralització
La crisi de 1898 va comportar la pèrdua de les colònies i una desmoralització general.
El Boom Econòmic de la Primera Guerra Mundial
Durant la Primera Guerra Mundial (IWW), Espanya es va mantenir neutral, la qual cosa va provocar un augment de l'economia espanyola, ja que produïa per als altres països. Es van millorar les relacions amb les colònies d'Àfrica. No obstant això, els treballadors no van notar aquesta millora.
Crisi de Postguerra (1918)
El 1918, amb la fi de la Primera Guerra Mundial, els països es van recuperar i van tornar a posar en marxa les seves indústries. Espanya va perdre la seva hegemonia material i moltes empreses van tancar.
El Boom Econòmic de Primo de Rivera (1923-1930)
Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), hi va haver una recuperació de l'economia, però es va gastar massa.
Crisi de 1929 i Mala Gestió Econòmica
La mala gestió de Primo de Rivera, sumada al Crac del 29, va provocar una greu crisi financera.