Transformacions Econòmiques i Socials a Espanya durant el Segle XX

Transformacions econòmiques i socials al segle XX. Els anys característics:

• 2a revolució industrial, que implica l'aparició de noves tecnologies (petroelèctriques, no màquines de vapor).
• Sorgiment de noves tecnologies (ràdio, bombeta, màquina de cosir), nous invents i noves indústries.
• Aplicació de nous sistemes: tailorisme (organització del treball en moments innecessaris).

- Primera guerra mundial (1914-1918). Durant aquests anys, Europa està en guerra i s'importa dels països neutrals, on puja la demanda. Conseqüències econòmiques: Londres deixa de ser la capital financera, substituïda per Nova York, EUA, Washington, i s'escenifica l'ascens del feixisme al poder. Canvis a Espanya. DEMOGRAFIA. Inici de la transició demogràfica (baixa natalitat, alta mortalitat) acompanyada de moviments migratoris:

• Interns: desplaçament de població a les zones industrials. A nivell català, es desplaça cap al litoral. Si sumem el moviment a nivell espanyol cap a les zones industrials: èxode. Espanya és la zona amb més població immigrant: Barcelona, Catalunya, País Valencià i Aragó.
• Externs: a ultramar per la millora dels transports que implica la 2a revolució industrial.

Procés d'urbanització: millora d'hàbitats. A Barcelona implica: agregació dels municipis limítrofs (Sant Andreu), construcció d'habitatges per als immigrants, obertura de la Via Laietana (via ràpida), construcció de tramvies, metro L1 i ferrocarril del Vallès. 1929, exposició universal de Barcelona. ECO. Espanya presenta dues situacions:

• Zona mitjana: agricultura mecànica, especialitzada.
• Agricultura cerealística poc transformada i endarrerida, poc productiva.

Comença el segle amb la 2a crisi. Crisi cereal: comuna a tota Europa. Causa: arribada a Europa de cereals que provenen d'una agricultura extensiva d'Amèrica (grans extensions poc mecanitzades). El cereal a Europa és més barat, amb el transport millorat. Crisi vitivinícola. Causa: arribada de la fil·loxera. La crisi provoca conflicte social entre rabassaires i propietaris de terres. Solució: plantar ceps americans. L'agricultura evoluciona: es posa en conreu terres no utilitzades i s'intensifica l'agricultura amb indústria química, nous conreus on s'amplia la ramaderia i es diversifica l'alimentació, amb cereals de rendiment escàs. L'agricultura presenta problemes endèmics: existència de latifundis (grans terres poc conreades o destinades a pastures) i minifundis (nord) amb baixos rendiments (es vol resoldre). Polítiques agràries:

• Introduir el regadiu per millorar el rendiment de les terres.
• 1923-1930: creació de confederacions hidrografiques (construcció de canals de regadiu).
• Pla internacional d'obres hidràuliques, es colonitzen les terres i llei de reforma agrària.

INDÚSTRIA. La indústria espanyola canvia d'energia (carbó per energia elèctrica). L'electricitat arriba a les ciutats com a energia per a la indústria, per electrificar transports urbans i enllumenat. Aparició de noves indústries: automobilística. Altres indústries a Madrid i zones industrials especialitzades (Galícia, València). La indústria espanyola està molt intervinguda per l'estat: l'estat dóna ajudes a les indústries i política proteccionista (productors de cereals). Conseqüències de la intervenció: negatives: la indústria espanyola baixa en productivitat i poca competència. Positives: fomenta la indústria internacional i articula el mercat interior. Evolució econòmica.

1. Recuperació de la crisi del 98: la crisi a nivell econòmic es recupera fàcilment però té un proteccionisme.
2. Anys de la 1a GM: puja la demanda, puja el benefici perquè els preus són alts. No és una indústria competitiva. Inflació i nivell de vida baixos que porten a un conflicte laboral.
3. Crisi de la borsa de Nova York. Espanya queda poc afectada per la poca importància en el comerç internacional i perquè devalua la peseta.

Canvis socials. Els anys 20 del segle XX al món urbà sorgeixen noves formes de cultura i civilització: millora de la qualificació, poca analfabetisme (puja l'índex), publicació de premsa de masses aconsegueix crear opinió pública, sorgiment de noves formes d'oci, naixement d'associacions cíviques, especialment a Catalunya, on sorgeixen centres socials: casals (burgesia) i ateneus (classes populars). Centres excursionistes: anar a la muntanya i idea de fer pàtria. Centres d'oci per a treballadors, es culturitzaven, activitats d'oci a l'aire lliure.