Transformacions Polítiques i Socials al Segle XIX: Imperis i Nacions
L'Imperi Austrohongarès: Monarquia Dual i Plurinacionalitat
A l'Imperi Austríac, després de la revolució de 1848, es va tornar a consolidar una monarquia autoritària. L'emperador Francesc Josep va esdevenir rei d'Hongria i va regnar sobre una monarquia doble (dual). El govern a Àustria reconeixia les llibertats públiques i es va constituir un parlament elegit per sufragi censatari. A Hongria, el sistema era més restrictiu; els grans propietaris de terres controlaven els poders legislatiu i executiu. Grups demòcrates i socialistes van pugnar per posar fi a la monarquia autoritària dels Habsburg i instaurar un règim de parlamentarisme democràtic.
El Problema Plurinacional
L'acord de la monarquia dual només donava solució al problema hongarès, però continuava sense resoldre les aspiracions nacionals d'altres pobles. A aquesta situació interna complicada s'hi afegia el conflicte generat per la desintegració paulatina de l'Imperi Turc.
L'Imperi Rus al Segle XIX: Un Gegant amb Peus de Fang
Al segle XIX, l'Imperi Rus era aparentment poderós. Tanmateix, la seva força era només aparent, perquè presentava desequilibris enormes. Grans zones de l'imperi estaven gairebé deshabitades, la seva economia era essencialment rural i arcaica, i estava format per un mosaic de nacionalitats, llengües i religions.
La Monarquia Absoluta i les Reformes
Rússia mantenia una monarquia absoluta en la qual el tsar tenia un poder autocràtic. El tsar governava per decret i cap persona ni institució no podia controlar aquest poder. Es sostenia damunt quatre institucions principals:
- La Burocràcia
- Un Exèrcit
- Una Policia
- L'Església Ortodoxa
A Rússia hi havia una aristocràcia poderosa que posseïa territoris immensos, amb una estructura rural i senyorial. Amb l'arribada al poder d'Alexandre II i davant la gravetat de la situació econòmica, va iniciar una sèrie de reformes. La més important va ser l'abolició de la servitud el 1861. També va impulsar la industrialització de l'imperi i la construcció del ferrocarril, per a la qual cosa es va recórrer a les inversions estrangeres, provocant una industrialització ràpida. L'assassinat del tsar va paralitzar les reformes i les doctrines revolucionàries van arrelar entre la pagesia i el proletariat.
Els Estats Units: Expansió, Conflicte i Consolidació
Les 13 colònies angleses de la costa nord-americana van esdevenir l'embrió d'una nova nació: els Estats Units d'Amèrica (EUA). Es va produir un creixement vertiginós de l'emigració blanca cap als EUA. El seu nombre creixent va empènyer a la conquesta de noves fronteres cap a l'Oest. L'avanç cap a l'oest va ser una història de guerra i d'extermini dels indis. El 1849, es van desfermar les terres índies, assetjades per grangers i l'exèrcit, i van ser condemnades a reserves.
La Guerra de Secessió: Nord contra Sud
Entre el Nord i el Sud dels EUA hi havia una profunda divisió. El Sud tenia un model més agrari i esclavista, i defensava un major poder dels estats. El Nord, en canvi, volia una implantació del capitalisme industrial, l'abolició de l'esclavitud i una autoritat federal més ferma. La victòria del Nord (1861-1865) va posar fi a la Guerra de Secessió.
Consolidació com a Gran Potència
Després de la guerra, els EUA es van convertir en una gran potència. S'hi va produir una renovació de les estructures polítiques: es va adoptar el sufragi universal masculí i es van fer electius molts càrrecs.
El Japó: De l'Imperi Feudal a la Revolució Meiji
El Japó era un imperi feudal on l'emperador no exercia cap poder real. El govern era del general (shogun), de qui depenia una noblesa feudal. L'arribada dels nord-americans i europeus va generar la repulsa popular i va provocar que l'emperador agafés les regnes del poder, donant lloc a la Revolució Meiji.
Creixement Industrial i Imperialisme
En economia, el Japó va ser el primer cas de creixement industrial dirigit per l'estat. Les seves aspiracions el van portar a exercir l'imperialisme.
La Monarquia Liberal a Gran Bretanya: L'Era Victoriana
A Gran Bretanya, durant el regnat de Victòria I (1837-1901), es va viure l'anomenada Era Victoriana, un període de gran prosperitat i estabilitat política sota una monarquia liberal.
França: Del Segon Imperi a la Tercera República
Napoleó III i el Segon Imperi Francès
Napoleó III, president de la Segona República el 1848, va fer un cop d'estat amb l'exèrcit. Més tard, va proclamar el Segon Imperi Francès i es va coronar emperador.
La Tercera República Francesa
La Tercera República tenia dues cambres legislatives i un president amb pocs poders. Es van restaurar les llibertats públiques, el sufragi universal, es va decretar l'elecció dels alcaldes i es van legalitzar els sindicats obrers.
Alemanya: Les Reformes de Bismarck i Guillem I
Les Polítiques Socials de Bismarck
El 1870, a Alemanya, Otto von Bismarck va adoptar una sèrie de reformes socials, com ara assegurances en cas de malaltia.
El Regnat de Guillem I
Guillem I va regnar de 1871 a 1888, un període clau per a la consolidació de l'Imperi Alemany.