Transició Democràtica a Espanya: Suárez, Autonomies i el 23-F
Consolidació democràtica
Un cop finalitzat el període constituent, es van convocar noves eleccions l'any 1979. Adolfo Suárez havia d'afrontar diversos desafiaments, com la segona crisi del petroli, la puja a la marxa de l'Estat de les autonomies, el terrorisme i la pressió militar.
Eleccions generals de 1979
La UCD de Suárez va tornar a guanyar amb 168 escons, i el PSOE i el PCE també van obtenir millores. Suárez va patir un desgast polític, fruit de la multitud de fronts oberts. A principis de 1978 va esclatar la segona crisi del petroli, que va duplicar el seu preu, agreujant la mala situació econòmica i provocant més conflictivitat social. El PSOE va presentar una moció de censura contra Suárez, que va quedar molt debilitat.
El govern va començar les negociacions per a la creació de les comunitats autònomes, la llei del divorci i la reforma fiscal. Els companys de Suárez el van acusar de personalisme i va dimitir davant la sorpresa de tothom.
L'Estat de les autonomies
Els resultats electorals de 1977 van evidenciar que era necessari atendre les reivindicacions de les nacionalitats històriques a Catalunya i el País Basc. La Constitució contemplava dues vies per aconseguir-ho: la primera per a les comunitats de nova creació i la segona per a les nacionalitats històriques. Andalusia també va reclamar erigir-se com a comunitat històrica i adoptar la segona via.
En el cas català, ja havia tingut Estatut d'Autonomia durant la Segona República. Suárez va negociar el retorn de Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l'exili, i es va restablir provisionalment la Generalitat. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya va ser aprovat el 1979.
L'Estatut d'Autonomia basc, basat en els furs, també es va aprovar el 25 d'octubre de 1979; el PNV havia tingut estatut durant la Segona República. També es van atendre les reivindicacions basques i es va crear un Consell General Basc que va negociar les condicions de l'autonomia i la relació amb Navarra.
A Galícia també s'havia aprovat un estatut d'autonomia durant la Segona República, encara que no va entrar en vigor. El 1979 es va reunir per primera vegada l'Assemblea de Parlamentaris gallecs i el 1981 es va aprovar l'Estatut gallec. Ceuta i Melilla van obtenir els seus estatuts d'autonomia. El resultat final va ser la creació de 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes.
Violència antiterrorista
El terrorisme va ser un dels problemes més greus, a causa del rebuig a la via democràtica per part de l'extrema esquerra i l'extrema dreta. ETA va continuar actuant després de la mort de Franco perquè no s'havia complert el seu objectiu d'instaurar la independència. Es van tornar indiscriminades i la seva acció es va veure completada per un braç polític, Batasuna. Al terrorisme d'ETA s'hi van sumar els d'altres grups d'extrema esquerra com el FRAP i el GRAPO. Els objectius d'aquestes organitzacions eren debilitar la creença en la democràcia creixent. Molts dels seus atemptats estaven dirigits contra les forces armades i els cossos de seguretat.
Els grups d'extrema dreta més coneguts van ser el BVE i la Triple A, que han passat a la història per les seves accions violentes i pel seu vincle amb membres de les forces nacionals de l'Estat. Un dels atacs de més impacte va ser la matança d'Atocha a Madrid el 1977, amb 5 morts.
L'intent involucionista del 23-F
Els sectors més ultradretans de l'exèrcit se sentien traïts per Suárez, creien que continuaven controlant de fet els aparells de l'Estat i no perdien l'ocasió de promoure una involució cap a la dictadura. Un dels intents més coneguts va ser l'Operació Galaxia, dirigida per Antonio Tejero i Ricardo Sáenz de Ynestrillas el 1978. Després de la dimissió de Suárez el 1981 es va produir el debat d'investidura del seu successor, Leopoldo Calvo-Sotelo. Durant aquest període els reis van ser increpats per representants de Batasuna. ETA va matar l'enginyer Ryan. Aquests fets van empènyer els militars colpistes a actuar de nou.
El 23 de febrer de 1981, durant la investidura de Calvo-Sotelo, un destacament de la Guàrdia Civil, sota el comandament de Tejero, va ocupar el Congrés. Mentrestant, a València, el general Milans va decretar l'estat d'excepció i va treure les tropes al carrer. Aquella mateixa nit el rei va emetre un missatge en el qual desautoritzava els colpistes i ordenava acatar la Constitució. L'endemà els assaltants es van rendir i els diputats van sortir il·lesos. El cop havia fracassat.