La Transició Espanyola i la Democràcia Consolidada

El Procés Constituent (1977-1978)

Per tant, dos anys bàsics per a la transició. Tres fets importants de la transició:

1. 1976: Llei per a la Reforma Política (Adolfo Suárez)
2. 1977: Primeres eleccions generals
3. 1978: Elaboració de la Constitució

Fets Clau de 1977

El 1977 van passar coses importants:

1. El dilema reforma-ruptura comença a eliminar-se.
2. S'imposa la reforma sense ruptura i s'avança cap a la democràcia.
3. Hi ha converses i pactes entre Suárez i l'oposició: PSOE (Felipe González), PCE (Santiago Carrillo), CDC (Jordi Pujol).
4. Legislació de partits polítics, inclòs el PCE.
5. El juny de 1977 es fan eleccions generals per elegir els diputats. La gent vota centre i centreesquerra, i el partit que guanya en majoria relativa és el d'Adolfo Suárez, la UCD (Unión de Centro Democrático). El PSOE queda en segon lloc, ja que la gent vol moderació. Després hi ha el PCE i AP (Alianza Popular, de Manuel Fraga).

L'Elaboració i Aprovació de la Constitució de 1978

Després, els diputats elegits van a les Corts on elaboren la Constitució de 1978. Cal dir que aquesta Constitució s'intenta fer amb membres de tots els partits, i no només pel partit que ha guanyat.

Característiques de la Constitució

La Constitució té dues característiques importants:

1. És una Constitució democràtica: hi ha drets i llibertats, també la sobirania popular (el poder el té el poble), divisió de poders, aconfessionalitat de l'Estat i monarquia parlamentària.
2. La Constitució també permet les Autonomies (d'això se'n diu descentralització o 'cafè per a tothom'), és a dir, autonomia per a tothom, ja que totes les regions d'Espanya podien tenir autonomia sense demanar-la. Hi ha 17 comunitats autònomes.

Finalment, es fa un referèndum el 6 de desembre de 1978 per aprovar o no la Constitució. Finalment, s'aprova i des d'aleshores aquest dia és festa.

La Transició a Catalunya

A Catalunya, des de l'època de Franco, hi havia una reivindicació de la llibertat i més autonomia. Per això, el 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya amb el lema: 'Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia'. Cal dir que dura fins al 1977 perquè es considera que això ja està més o menys complert.

Moviments i Partits Polítics

A Catalunya, el 1976 es fa la Marxa per la Llibertat (un grup de gent dirigida per Lluís Maria Xirinacs que recorre tot Catalunya per demanar la llibertat). Cal dir que en aquella època van anar sortint partits polítics (CDC, ERC, UCD...). El PSUC i el PSC, dos partits d'esquerra, són els que guanyen clarament les eleccions generals del 77 a Catalunya.

Manifestacions i Autonomia Provisional

També hi ha manifestacions a favor de l'autonomia, com la de Sant Boi de Llobregat el 1976 i la de l'11 de Setembre de 1977 a Barcelona. Després d'aquestes manifestacions, Suárez concedeix l'autonomia, i l'octubre de 1977 es crea una Generalitat Provisional. Suárez convenç Josep Tarradellas (que era d'Esquerra Republicana, però havia canviat molt, era poc radical i una persona pragmàtica) perquè dirigís la Generalitat, ja que no volia que fossin directament els partits d'esquerra els que la dirigissin. I Josep Tarradellas forma un govern de concentració.

L'Estatut d'Autonomia de Sau (1979)

Es va posar en marxa l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia, que es va anomenar 'de Sau' perquè es va buscar un lloc tranquil. Al referèndum de 1979, aquest projecte d'Estatut és aprovat, i serà vigent fins al 2006.

L'Estatut deia que la Generalitat és un govern amb tres poders (Parlament de Catalunya, Govern i President). També deia que la Generalitat pot tenir competències exclusives (les típiques són: dret civil, cultura, ensenyament, sanitat, turisme...), competències compartides (que gestionen la Generalitat i l'Estat, per exemple: economia, justícia, seguretat) i competències estatals (defensa, relacions exteriors).

El 1980 es fan les primeres eleccions autonòmiques, de les quals havien de sortir el Parlament de Catalunya, el Govern i el President. Va guanyar CiU (Convergència i Unió), dirigida per Jordi Pujol, que comença a governar fins al 2003, quan es retira.

Entrebancs i Problemes de la Transició

Entrebancs (problemes) de la Transició:

1. Sobretot, l'ofensiva dels ultres, els quals tenien molta força a l'aparell de l'Estat i mantenien fidelitat a Franco, tot i que no eren tots els militars. Es van fer alguns atemptats molt forts, com per exemple la matança d'Atocha el gener de 1977, i a més també es van fer conspiracions per fer un cop d'estat.
2. L'altre costat més sagnant va ser l'ofensiva terrorista (ETA, FRAP, GRAPO). En aquests atemptats hi va haver molts morts, ja que va ser quan ETA va actuar més fort, i també hi va haver molts segrestats. El 1978 es crea el partit polític legal d'ETA (Herri Batasuna).
3. Finalment, el 23 de febrer de 1981 (23-F) hi ha l'ensurt més fort de la Transició. El tinent coronel Antonio Tejero, amb 200 guàrdies civils, entra al Congrés on hi havia els diputats i els reté a tots. Va ser un intent de cop d'estat. Suárez dimiteix i el seu successor és Leopoldo Calvo Sotelo. Per últim, cal dir que a València (estat de setge declarat per Milans del Bosch), el cop d'estat fracassa i es fan noves eleccions l'octubre de 1982, en les quals guanya el PSOE i Felipe González esdevé el líder.

La Democràcia Consolidada: Governs Post-Transició

Hi ha tres etapes polítiques a partir del 1982:

1. Govern del PSOE (1982-1996)
2. Govern del PP (1996-2004)
3. Govern del PSOE (2004-2010)

El Govern del PSOE (1982-1996)

Alguns detalls de la primera etapa (Govern del PSOE, 1982-1996): En general, el govern del PSOE va ser positiu. Va començar amb majories absolutes entre 1982 i 1993, i per això podien dur a terme les seves polítiques amb facilitat. Cal dir que va fer una sèrie de reformes i coses positives. El resultat de les seves gestions, a part d'acumular molt poder, va ser:

Reformes i Assoliments

• Reforma de l'exèrcit: L'exèrcit es va convertir cap a la defensa del país, bolcat cap a l'exterior. És a dir, l'exèrcit es va professionalitzar, i això ho va aconseguir Narcís Serra (ministre socialista).
• Una altra cosa que es va fer amb èxit va ser acabar de muntar l'Estat del Benestar (tothom va començar a cobrar pensions i atur, un sistema en què els que treballen paguen als que no ho fan, encara que els altres hagin treballat poc).

Temes Polèmics i Lluita Antiterrorista

• En aquesta època també surten temes més polèmics: es va aprovar la llei de l'avortament.
• Una altra cosa que es va continuar fent va ser la lluita contra el terrorisme. Cal dir que ETA en aquesta època va canviar la seva estratègia i per escampar el terror també van fer atemptats indiscriminats, com per exemple: l'atemptat a l'Hipercor de Barcelona el 1987, on va esclatar un cotxe bomba i va matar unes 22 persones. I sense anar molt lluny, a Vic també hi va haver un atemptat (un grup terrorista va posar un cotxe bomba que va esclatar al pati de la caserna, on van morir 9 persones). Fins als anys 90-2000 no van baixar els atemptats.
• Es va crear un grup antiterrorista des de l'Estat, i es va organitzar el grup anomenat GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación).

Corrupció i Escàndols

• Algunes altres coses d'aquesta època van ser: l'aprovació de la LOGSE (reforma educativa); l'acumulació de poder per part dels socialistes, que va fer que creguessin que podien fer el que volien, i hi va haver bastants casos de corrupció, per exemple: Luis Roldán (típic cas de militant socialista que comença sent alcalde i va pujant fins a ser director general de la Guàrdia Civil, però que va fer bastanta corrupció i finalment els seus companys el denuncien. Ell fuig a París, però finalment l'atrapen i ha estat a la presó).

Integració Internacional (CEE, OTAN)

• Una altra cosa molt important va ser: el 1986, l'entrada d'Espanya a la CEE (Comunitat Econòmica Europea). Va entrar a la Unió Europea, però França feia una mica de boicot i Espanya es va haver d'esperar uns quants anys més, i finalment França va cedir.
• El 1982, incorporació d'Espanya a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord), una organització militar dels països capitalistes dirigits pels Estats Units. Cal dir que el PSOE estava en contra, però finalment Felipe González va dir que no sortirien de l'OTAN per no quedar malament. L'estratègia d'ell va ser fer un Referèndum el 1986 en el qual la gent votés si volien ser dins o fora de l'OTAN. Perquè sortís que sí al referèndum, va prometre la sortida de dues bases americanes. El resultat del referèndum va ser positiu (60% sí, 40% no), per tant, la majoria de gent va aprovar la incorporació d'Espanya a l'OTAN.

Recuperació Econòmica i Vaga General

• Per últim, una part positiva va ser la recuperació de la crisi econòmica (crisi del petroli) des de 1982. Hi va haver una etapa de prosperitat occidental, es van crear llocs de treball, Europa va tornar a pujar... (Mario Conde, banquer que també va fer molta corrupció i va acabar a la presó, és un exemple de l'època). Hi ha un creixement econòmic important i el 1988 es fa una vaga general que té molt èxit, ja que va paralitzar gairebé tota la gent del país. D'això se'n diu el 14-D de 1988. Els mitjans van filmar fàbriques buides durant un dia. Llavors, a partir del 1992, hi ha una nova crisi econòmica, però més fluixa.

Els Anys 80 a Catalunya: Consolidació Autonòmica

Després de la Transició, Espanya es converteix en un Estat de les Autonomies. És com una espècie de federalisme, un estat en què les seves regions tenen competències. Cal dir que hi va haver 17 autonomies i totes tenen els tres poders que té la Generalitat (Parlament, Govern i President), però hi ha una mica de diferència, i per això podem diferenciar dos tipus d'autonomies:

1. Nacionalitats: tenen una mica més d'autonomia i en general tenen més competències. Des del principi van ser tres: Catalunya, País Basc i Galícia, i s'hi va sumar Andalusia.
2. Regions: no tenen policia pròpia, tenen menys competències i no tenen tant autogovern.

Govern de CiU i Transferències

Durant la dècada de 1980 es van fer transferències (el govern central anava traspassant competències en sanitat, educació, justícia... a les comunitats). Durant les dècades de 1980, 1990 i part dels 2000, a Catalunya va governar CiU (Jordi Pujol) fins al 2003. Aquest va ser un govern de centre-dreta, nacionalista però que no volia la independència i acceptava l'autonomia. Van anar rebent transferències i es van fer moltes negociacions.

Topades i Col·laboracions amb el Govern Central

Cal dir que hi va haver topades fortes amb el govern central, com per exemple els dos casos següents:

1. La LOAPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic), una llei que intentava limitar les transferències i l'autonomia, però que al final no va entrar en vigor i l'Estat la va deixar córrer.
2. El cas de Banca Catalana (Jordi Pujol, abans de ser president, va ser banquer...).

Hi va haver moments de col·laboració. El 1993, CiU va ajudar el PSOE perquè pogués tenir majoria al Congrés a canvi de més transferències. El 1996 va passar el mateix, però amb el PP.

Política Lingüística i Cultural

Política de la Generalitat: Després de molts anys de centralisme i immigració, Jordi Pujol intenta enfortir la personalitat catalana. Això volia dir sobretot protegir la llengua amb tots els mitjans legals possibles, i se'n van fer dos:

1. Immersió lingüística a l'escola (a Catalunya, es fan totes les classes en català).
2. Llei de Normalització Lingüística de 1983 (empreses, món de l'economia, en general en tots els sectors s'ha de parlar mínim en català).

Per últim, cal dir que en aquesta política de protegir la llengua, també es va fomentar la cultura catalana i es van donar subvencions. Els resultats han sigut desiguals, per exemple: les subvencions al cinema català han fracassat i la Generalitat s'ha cansat de donar-ne. En canvi, la música ha sigut una mica més exitosa, i el que ha anat millor han estat els llibres.

Els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

El 1992 es fan els Jocs Olímpics a Barcelona. La Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Estat van col·laborar en l'organització dels Jocs Olímpics, i a més la imatge de Barcelona va millorar molt a nivell mundial.