Tributació i Circumstàncies Personals i Familiars
Mínim Exempt: Deducció de la Quota
Vegem què passaria si el mínim exempt es concretés en una deducció de la quota de 5. Amb la mateixa renda d'abans (individu A amb una renda de 180 i el B amb 250). En aplicar la tarifa, ens trobem que la quota de A és:
Qa=100 x 10% + 80 x 20%= 26, amb un tipus mitjà de 26/180=14,44%
Qb=200 x 15% + 50 x 30%= 45, és a dir, amb un tipus mitjà de 45/250=18%
Quota Líquida i Circumstàncies Personals
I que la quota líquida de A és de 21 (26-5), mentre que la de B és de 40 (45-5). Òbviament, amb el mateix estalvi per als dos individus.
b) Han de considerar-se les circumstàncies personals, és a dir, les situacions que poden ocórrer a un subjecte i no necessàriament als altres i que afecten la capacitat de pagament. Per tenir en consideració aquestes circumstàncies, s'hi poden incloure les anomenades despeses no regulars o no periòdiques de caràcter obligatori, com, p.e: les despeses de malaltia, les despeses de soterraments, de casaments, etc... I es poden aplicar bé com a:
- Reduccions en la base, que ocasionen que aquesta exempció mantingui la progressivitat del tribut (és progressiu).
Circumstàncies Familiars i Capacitat de Pagament
c) S'han de considerar les circumstàncies familiars. Això vol dir que l'entorn familiar de l'individu incideix sobre la seva capacitat de pagament. De manera que el contribuent amb càrregues familiars disposa de menor capacitat de pagament que un contribuent que no en té. Així s'hauran de considerar:
- En principi, no sols les circumstàncies personals del subjecte sinó les de tota la família: cònjuges, fills i ascendents.
- L'extensió del mínim exempt. Considerar si s'ha de multiplicar aquest mínim pel nombre de membres de la família o no.
Elecció de la Unitat Contribuent
a.3) Elecció de la unitat contribuent. La unitat contribuent, posseïdora de la capacitat econòmica, independentment dels que siguin els subjectes passius, pot ser: l'individu o la família.
En general, la majoria dels sistemes fiscals moderns es decanten a favor de la primera opció. La utilització de la família com a unitat contribuent pot causar distorsions. No obstant això, moltes vegades és difícil considerar l'individu com a unitat contribuent, perquè hi ha ingressos que són comuns a la família i resulta molt difícil assignar-los als membres individualment.
Declaració Conjunta vs. Individual
A més hem de considerar que l'opció per la declaració conjunta dóna origen a una discriminació favorable a la institució matrimonial, ja que el fet més habitual és que aquest sigui un requisit necessari per poder optar per la declaració conjunta enfront d'altres formes de vida en comú, com les parelles de fet o simplement convivència en comú d'un grup d'amics o d'estudiants. Si el fet de viure en parella afecta a la capacitat de pagament, no hauria d'importar si hi ha casament o convivència de fet.
D'altra banda, en triar l'individu com a unitat contribuent poden sorgir dificultats pràctiques, pel fet que entre els membres de la família es produeixen un conjunt de transferències, les quals s'haurien de computar com a ingrés del perceptor i tindríem dubte si s'haurien o no de descomptar com a despesa al transmitent, com els salaris dels fills o cònjuges pagats pel seu altre cònjuge, quan tots treballen en l'empresa familiar.
Tributació Individual a Espanya
En el cas espanyol es considera que el subjecte passiu és la persona física, però es permeten dos tipus de declaracions:
- La tributació individual, on la unitat contribuent és l'individu.