El Trienni Liberal (1820-1823): Causes, Reformes i Oposició
El Trienni Liberal (1820 - 1823)
L'1 de gener de 1820, una companyia de soldats es va revoltar i l'acció dels liberals va obligar el rei a acceptar la Constitució el 10 de març. Els diputats liberals van iniciar una obra legislativa important, que incloïa:
- Llibertat d'indústria i d'intercanvis comercials.
- Abolició dels gremis.
- Abolició de les senyories jurisdiccionals i les primogenitures.
- Venda de béns monacals.
- Disminució del delme.
- Reformes en el sistema fiscal i modernització política.
Les dificultats del Trienni
Les reformes van aixecar una forta oposició. Ferran VII va paralitzar lleis i va intentar recuperar el poder. Les noves mesures van provocar el descontentament de diversos sectors:
- Els pagesos (l'abolició de les senyories jurisdiccionals no els facilitava l'accés a la terra).
- Els nobles (la supressió del delme).
- L'Església (la venda de béns monacals).
Llavors es van aixecar partides absolutistes, amb uns 16.000 homes a Catalunya. Els problemes de les reformes també van provocar tensions entre els liberals, dividits en:
- Moderats: volien reformes limitades.
- Exaltats: volien reformes radicals.
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La convocatòria de les Corts
La Junta Suprema Central era incapaç de dirigir la guerra, però va iniciar la convocatòria de les Corts perquè decidissin l'organització del país. Es va crear una Regència formada per 5 membres i es va fer una consulta al país sobre les reformes que s'havien de dur a terme (es demanaven garanties contra el poder absolut). La Junta de Catalunya va enviar-hi una vintena de diputats.
La Constitució del 1812
Les Corts es van obrir el setembre de 1810. Van formar una cambra única, van aprovar la sobirania nacional i van preparar un projecte de Constitució.
Contingut Constitucional
La Constitució contenia una declaració dels drets del ciutadà (llibertat, igualtat, etc.) i definia la nació com tots els ciutadans dels territoris peninsulars i les colònies. L'Estat es basava en la divisió de poders:
Divisió de Poders
- El poder legislatiu el tenien les Corts; elaboraven lleis, tractats internacionals, etc.
- El poder executiu el tenia el rei; dirigia el govern i tenia dret de vet.
- El poder judicial el tenien els tribunals.
Altres articles plantejaven la reforma dels impostos, la creació d'un exèrcit, l'ensenyament públic i obligatori, i el sufragi universal masculí indirecte. A més, el territori es va dividir en províncies i es va crear la Milícia Nacional.