Unificació d'Itàlia i Alemanya al segle XIX
Unificació d'Itàlia
Context històric
Itàlia, el 1815, estava dividida en estats desiguals i zones sota el domini dels austríacs, com el Vèneto. El 1830 es va formar el Risorgimento (moviment d'afirmació nacional), que volia crear una república democràtica. El fracàs dels moviments revolucionaris de 1848-1849 va produir la continuïtat dels austríacs. Només el Piemont es va consolidar com un estat constitucional sota la monarquia dels Savoia.
Estratègia de Cavour
Cavour, cap de govern, va impulsar una estratègia moderada per a la unificació. La unificació d'Itàlia es va assolir gràcies a dues estratègies, però la que es va beneficiar més va ser la de Víctor Manuel II de Savoia. Cavour va aconseguir derrotar els austríacs amb l'ajuda dels francesos el 1859 i poc temps després els estats centrals el 1860.
Actuació de Garibaldi
Giuseppe Garibaldi va començar la conquesta del sud amb un exèrcit no massa gran per eliminar el règim dels Borbó. Garibaldi va cedir a Víctor Manuel II les conquestes i es va coronar com a rei d'Itàlia el 1861.
Completament de la unificació
Es va completar la unitat amb l'annexió del Vèneto el 1866, després de derrotar els austríacs, i dels Estats Pontificis. Roma es va proclamar capital d'Itàlia. El nou estat va haver d'enfrontar-se a nous problemes, com el contrast entre el nord industrial i el sud, que estava més endarrerit.
Unificació d'Alemanya
El nacionalisme alemany
A finals del segle XVIII, els components del nacionalisme alemany van quedar establerts per dos filòsofs i aquests van ser defensats pel Romanticisme. L'existència pròpia del poble alemany, com a resultat dels fenòmens polítics, convivia amb la presència de nuclis liberals i democràtics que reclamaven el dret a construir una nació basada en la voluntat dels seus ciutadans.
La Confederació Germànica
Es va establir la Confederació Germànica, que unia 38 estats, amb la presència de potències vencedores com Prússia i l'Imperi Austríac, establerta pel Congrés de Viena.
Primer pas cap a la unificació
El primer pas per a la unificació va ser la creació de la Unió Duanera, que va establir un mercat comercial de 26 milions de persones. Prússia va integrar la Unió Duanera, mentre que Àustria no.
La revolució de 1848
Durant la revolució de 1848 es va crear un parlament a Frankfurt, creat pels sectors liberals i democràtics, amb representants elegits per sufragi universal, que va oferir la corona de la possible Alemanya unificada a Frederic Guillem IV. Però la monarquia de Prússia la va rebutjar, així com qualsevol via cap a la unificació.
Estratègia de Bismarck
L'estratègia del canceller Bismarck, iniciada el 1862, va significar una primera guerra amb Dinamarca el 1864, una segona contra Àustria, que va sortir derrotada el 1866, i una tercera contra França el 1870. La victòria va produir la proclamació del Segon Reich i Guillem I com a emperador. La unitat estava sota el domini de Prússia.
Problemes pendents
La unificació no va resoldre ni la dualitat religiosa entre el luteranisme del nord i el catolicisme del sud ni el caràcter inacabat de la unificació per no incloure els alemanys d'Àustria, cosa que molestava a Alemanya.