Unificacions Nacionals i Imperialisme Europeu al Segle XIX
França: El Segon Imperi (1852-1870)
El president de la República, Lluís Bonaparte, va encapçalar un *cop d'estat* i es va proclamar emperador amb el nom de **Napoleó III**.
La Unificació Alemanya
La unificació es debatia entre dues opcions principals:
- Els partidaris de la Gran Alemanya, agrupada entorn d'Àustria (catòlica).
- Els que preferien una Petita Alemanya, dirigida per Prússia (protestant).
La Unificació Italiana
El procés d'unificació va estar marcat per l'ocupació del nord-est de la península itàlica per la potència estrangera d'Àustria.
L'estat que va canalitzar el sentiment nacionalista va ser el **Piemont**, el monarca del qual, Víctor Manuel II, era rei de Sardenya.
La unificació es va dur a terme gràcies a l'acció del primer ministre piemontès **Cavour**, les idees de **Mazzini** i les gestes militars de **Garibaldi**.
Fases Clau de la Unificació d'Itàlia
Annexió de la Llombardia (1859)
Es va aconseguir després de derrotar Àustria amb el suport de la França de Napoleó III.
Incorporació del Regne de les Dues Sicílies (1860-1861)
Aquest període inclou la insurrecció nacionalista en els ducats de Parma, Mòdena i Toscana, i en la Romanya papal.
Incorporació del Vènet (1866)
Agregat al Regne d'Itàlia després de la derrota austríaca en la guerra contra Prússia.
Incorporació de Roma (1870)
Aprofitant la Guerra Francoprussiana, les tropes italianes van entrar a Roma, completant així la unificació.
Les Grans Potències Europees
Regne Unit: L'Època Victoriana
L'Anglaterra victoriana va exercir una indiscutible **hegemonia econòmica** a escala mundial i va expandir el seu enorme imperi.
França: La Tercera República
Després de la caiguda de Napoleó III, es va proclamar la **Tercera República**. L'aprovació de la Constitució el 1875 va donar pas a una època de prosperitat, estabilitat i desenvolupament cultural.
Imperi Alemany: Una Nova Potència
Després de la unificació, Alemanya es va transformar en una gran potència. L'Imperi es va organitzar entorn de Prússia i l'emperador **Guillem I**.
Altres Grans Imperis Pervivents
A més de les potències occidentals, pervivien al centre i est d'Europa l'Imperi Austrohongarès, el Rus i l'Otomà.
L'Expansió Imperialista i Colonial (Segle XIX)
Causes Econòmiques de l'Imperialisme
- Les colònies subministraven a la metròpoli matèries primeres i mà d'obra barata.
- Els europeus, que acumulaven el 60% de les reserves d'or de tot el món, buscaven territoris on poder invertir el seu excedent de capital per a obtenir la màxima rendibilitat.
Motius Polítics i Estratègics
- Algunes colònies no tenien interès econòmic, però estaven en una situació estratègica que permetia el domini de les rutes marines, com els enclavaments britànics de Gibraltar, Malta o Aden.
- Les colònies donaven prestigi: es considerava que la possessió d'un imperi era condició per a accedir a l'estatus de gran potència.