La urbanització: procés, sistemes urbans i planificació territorial

La urbanització

La urbanització és el procés pel qual les ciutats creixen de manera accelerada en nombre, població i superfície, i els models de vida característics de les ciutats s'estenen a grans àrees i a diferents ritmes d'urbanització. Abans era més nombrosa la població rural que la urbana; ara no. La població urbana creix molt ràpid i això comporta que el creixement sigui desordenat.

Les xarxes urbanes

Les ciutats es relacionen entre si i formen una xarxa urbana, un conjunt jerarquitzat de ciutats.

Teories descriptives del creixement de les ciutats

• Teoria del lloc central: diu que la funció principal de la ciutat és proveir de béns i serveis el territori que l'envolta. Explica els diversos nivells jeràrquics de les ciutats d'una regió en funció del diferent nivell d'especialització que puguin oferir.
• Teoria de la gravitació: dues ciutats es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva població.
• Teoria de la base econòmica: diu que a partir del comerç i altres serveis, la ciutat és important per a l'activitat industrial. L'economia influeix en el creixement de les ciutats.

Sistema urbà:

Per a poder interpretar el nivell d'aquest sistema cal conèixer-ne el grau d'integració (suma de fluxos del sistema: intercanvis que s'estableixen entre els diferents nuclis que la formen). Un sistema urbà estarà molt integrat si entre els seus nuclis hi ha una circulació i un intercanvi intensos d'aquests elements, i serà poc integrat si entre els diferents nuclis urbans hi ha un nivell baix d'intercanvis.

• Globalització: sistema de relacions socials i polítiques basat en l'economia capitalista de lliure mercat.
• Model de vida urbà: sistema mundial de ciutats.

Les diferents funcions dels espais urbans: les regions urbanes

Ciutats i zones urbanitzades formen un continu i estan separades per escasses zones agràries o forestals.

Característiques: l'especialització dels nuclis urbans que els formen en usos residencials, industrials, comercials o de serveis; dependència entre els nuclis i altres que augmenta amb el grau de desenvolupament.

Tres tipus de regions urbanes:

• Àrea metropolitana: conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten. Les causes són els continus millors tecnològics pels mitjans de comunicació i de transport. Nucli central especialitzat en el sector terciari, nuclis urbans residencials i industrials.
• Conurbació: diversos nuclis d'importància igual o similar. Té una estructura polinuclear amb activitats secundàries i terciàries.
• Megalòpolis: múltiples nuclis centrals de diversa importància amb activitats econòmiques.

Les administracions metropolitanes:

Mancomunitats o corporacions municipals. Els municipis es coordinen per organitzar serveis.

La diferenciació funcional:

Funció d'una regió urbana:

• La funció administrativa i de serveis: parts cèntriques del nucli urbà principal, zones molt ben comunicades, indústries i habitatges escassos.
• La funció comercial: les ciutats són un centre d'intercanvis nacionals i internacionals. Especialització interna.
• La funció residencial: es desenvolupa en zones que tenen unes característiques molt diverses.
• La funció industrial: les zones industrials actualment es troben a la perifèria, situades als polígons industrials.

La ciutat, centre de poder: la ciutat com a capital d'un territori:

Lloc on està centralitzat el poder d'un estat i el seu govern que el representa.

Ubicació de les capitals:

• Tipus 1: capital situada en la ciutat més important de l'estat.
• Tipus 2: capital situada en una ciutat que no és ni nucli històric ni centre econòmic important.

Capitals que van ser creades durant el segle XX en indrets deshabitats.

La planificació urbana i els agents urbans:

Persones que intervenen en la producció de l'espai urbà. Cinc agents urbans:

• Propietaris del sòl: sòl rústic.
• Promotors immobiliaris: centren l'activitat en la construcció, la venda i el lloguer.
• Propietaris d'indústries: aprofiten terrenys que poden ser útils per a altres.
• Ciutadans i ciutadanes: exerceixen una pressió perquè els usos del sòl satisfacin necessitats col·lectives.
• Organismes públics: decideixen quina finalitat es dóna al sòl i com anirà el creixement.

La classificació del sòl:

• Sòl urbà: sòl ja transformat que compta amb accés de trànsit, aigua, etc.
• Sòl no urbanitzable: terrenys sotmesos a algun règim de protecció.
• Sòl urbanitzable: es podrà transformar en les formes establertes a la legislació urbanística.

El quart món i la degradació urbana

La pobresa ha augmentat en les societats desenvolupades. Les bosses de pobresa situades enmig de la prosperitat urbana són el quart món. Situats als barris antics, o més sols, sense suport.

Les noves formes de pobresa:

Durant la industrialització afectaven a ancians, persones malaltes i discapacitades i camperols. Ara, a les ciutats del món desenvolupat postindustrial hi han hagut canvis importants: persones en edat de treballar i capacitades, i persones que cauen en la pobresa en plena joventut. Això vol dir que cada dia hi ha més joves que viuen sense voler anar a treballar. La conseqüència serà que molts zones urbanes pobres s'amuntegaran de persones, escassetat de serveis públics, desarrelament i inadaptació social.