Utilitarisme de Bentham i Mill: Felicitat, Llibertat i Reforma Social

Utilitarisme de Bentham: Principis Fonamentals

Durant la primera meitat del segle XIX va néixer a Anglaterra un corrent de pensament anomenat Utilitarisme. L’objectiu d’aquest corrent era reformar la societat amb plantejaments científics. Aquestes reformes volien evitar una sèrie de problemes greus que hi havia en la societat industrialitzada d’Anglaterra. El pare d’aquest corrent va ser Jeremy Bentham. La seva teoria es basava en una premissa molt simple: «Per reformar la societat cal fer una política econòmica diferent, ja que la base social és l’economia. Després de la Revolució Industrial hi va haver molts desequilibris socials. Per tant, la solució seria fer lleis que procurin el benestar de la majoria. A més a més, creu que la societat ha d’actuar de manera que aconsegueixi o busqui la felicitat per al major nombre possible de persones.»

Com Aconseguir la Felicitat Segons Bentham?

Hem de buscar el plaer per a aconseguir la felicitat. El plaer ens dona felicitat, però també defineixen que el plaer intel·lectual sempre és superior al material. Exemple: «No parlem de Beethoven si estem passant gana. Primer estem tips i després l’escoltarem.»

L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat i Reforma

Com ja sabeu, l’utilitarisme parteix del principi d’utilitat o de la màxima felicitat per a tothom. Ara bé, Mill, al contrari que Bentham, considera que la suma de felicitats particulars ens portarà a la felicitat col·lectiva. Però, partint de la base que hi ha d’haver una reforma econòmica, ja que sense ella ningú aconseguirà el plaer ni serà feliç. L’Estat ha d’intervenir:

La Intervenció de l'Estat Segons Mill

• L'Empobriment Humà

  Les empreses fan el que els dona la gana. Treballen moltes hores amb sous molt baixos i no tenen per menjar. Mill critica aquest empobriment humà perquè hi ha molta diferència entre la gent rica i la gent pobre, però no qüestiona el sistema econòmic capitalista. El que intenta és que no sigui tan salvatge i tan cruel i que la societat pugui viure millor.

• Limitació de la Jornada Laboral

  Les jornades eren bestials. Amb prou feines tenien temps per anar a dormir. L’Estat ha d’intervenir i ha de dir que s’han de treballar tantes hores, no fins que no es pugui més.

• Prohibició del Treball Infantil

  Amb 6, 7, 8 anys ja treballaven.

• Defensa dels Drets de les Dones

  Que siguin considerades ciutadanes i que puguin votar, és a dir, el sufragi universal.

• Promoció de l'Educació Universal

  Només els rics tenien educació. L’Estat ha d’intervenir perquè aquesta sigui per a tothom, però ell està en contra de l’escola pública. El que hi ha de dolent en l'escola pública és que tracta igual al desigual. Ell creu en unes escoles que tinguin en compte les individualitats.

• Política Econòmica i Distribució de la Riquesa

  S’ha de fer una distribució de la riquesa que provingui de la cooperació social. La riquesa que fan entre tots s’ha de repartir bé. Hem de tenir uns guanys similars entre tots.

• Democràcia Representativa i Llibertats Individuals

  Governar en una democràcia representativa tenint en compte les llibertats individuals. La gran majoria aixafa les minories, per tant, el propòsit que té Mill és que dins del Parlament cada membre ha de poder ser escoltat. Les minories han de ser respectades i, evidentment, les seves llibertats individuals.

Àmbits on l'Estat NO ha d'Intervenir

• Vida Personal i Privada

  Ara bé, si la meva llibertat atempta contra la llibertat d’un altre, l’Estat em pot sancionar.

Conclusió sobre l'Utilitarisme de Mill

Mill considera que l’ésser humà desitja sentir-se estimat i, a la vegada, empatitzar amb la resta d’individus. Perquè una societat funcioni, això hi ha de ser. Ajudem els altres i ens ajudem a nosaltres mateixos. La felicitat, en definitiva, ha de ser:

• Privada: La que aconseguim en la nostra vida personal.
• Pública: Aconseguir que la resta de la gent que ens envolta pugui arribar a ser feliç.
• Altruista: La que obtenim en ajudar altres persones.

La felicitat com a terme abstracte no existeix. Si de la nostra vida, els petits moments els valorem com a felicitat, ens donarà una vida plena.

La Llibertat en John Stuart Mill: Fonaments i Tipus

Segons Mill, la diferència fonamental que hi ha entre els humans i els animals és que els animals actuen instintivament, determinats per la seva naturalesa. En canvi, els humans són lliures; no ens determina l’instint perquè són animals aculturats i, per tant, són lliures. Excepte en dues coses que no podem triar: néixer i morir. A partir d’aquests dos condicionants, nosaltres som lliures. Mill afirma: «L’humà és l’únic que pot decidir, ja que el coneixement, el saber, ens ajuda a triar.» Com més sabem, més capacitat tenim per triar, per decidir, per actuar lliurement. Triar és Llibertat, i la llibertat implica que se’ns presentaran múltiples camins a la nostra vida. «La lluita contra els perills d’una societat democràtica on la majoria exerceix tirania envers la minoria.»

Exemples de Tirania de la Majoria

Per exemple: El govern del PP, escollit per la majoria dels espanyols, va prioritzar les seves lleis en contra de les minories. La llei d’en Wert va decidir que no s’havia d’estudiar música ni filosofia, però sí religió. No només les minories queden aixafades, sinó que dins de la mateixa minoria tampoc estan d’acord.

La Llibertat Individual com a Pilar Social

Mill centra el seu interès en tres tipus de llibertat:

Els Tres Tipus de Llibertat de Mill

• Llibertat d'Expressió, Consciència i Pensament

  «El govern no pot coaccionar el pensament d’un poble o el pensament d’uns individus.» «Hem de ser tolerants amb totes les opinions o pensaments, menys amb els intolerants.» Amb els intolerants: intolerància. «A més a més, per aconseguir el benestar intel·lectual de la humanitat, és bo poder-nos expressar lliurement.»

  • Perquè una opinió pot ser vertadera.
  • Perquè, encara que no sigui del tot vertadera, pot haver-hi una part de veritat. Ja val la pena aprofitar-la.
  • Perquè una opinió, malgrat que sigui vertadera, s’ha de consensuar amb d’altres opinions (posar-nos d’acord).
  • Perquè si no ens deixem expressar les nostres idees o opinions, finalment aquestes es poden debilitar i perdre.

• Llibertat d'Acció

  És l’anomenada llibertat externa i la base vol dir: Nosaltres, a la vida, tenim diferents opcions; en tant que som lliures, triem una acció. Una vegada triem aquella acció, hem de ser responsables dels nostres actes, tant si surten malament com si surten bé.

• Llibertat d'Associació

  Els individus han de ser lliures per agrupar-se en diferents associacions segons els seus interessos personals. Exemple: associacions de teatre, de veïns, de política, etc.

La Importància de la Individualitat

Per a Mill, és un element de benestar. Per poder desenvolupar la nostra individualitat cal el següent:

• Una de les característiques bàsiques perquè es doni la individualitat és la llibertat.
• Per desenvolupar la nostra individualitat hem de viure diferents situacions al llarg de la nostra vida.
• També les nostres preferències han de ser respectades, des del més superficial.

Llibertat Positiva vs. Llibertat Negativa

• Llibertat positiva: Allò que nosaltres desitgem fer.
• Llibertat negativa: És la imposició (ens toca fer això).

En la nostra intimitat no es pot immiscir ningú. La privacitat és la cosa més important que tenim i ningú té dret a ficar-se en la nostra intimitat. Mill va ser un home inconformista, reformista, lluitador per les llibertats, la vida privada i la individualitat humana, defensor de la democràcia representativa de les minories, per la igualtat d’oportunitats i per l’educació per a tothom. En l’àmbit laboral, Mill creia que hi havia d’haver una socialització llibertària del treball. I és en aquest punt on veiem aquest punt àcrata de John Stuart Mill. El món laboral ha de ser un món cooperatiu en el qual tots els treballadors tinguin els mateixos guanys.

Resum d'Obres Clau de Mill

Capítol 4: «Dels límits de l’autoritat de la societat sobre l’individu»

Premisses Clau:

• A la individualitat li pertoca l’àmbit de l’interès individual, i a la col·lectivitat, l’àmbit general.
• Els deures que tenim amb la societat: Si la societat protegeix l’individu, aquest ha de col·laborar amb les tasques socials; i si no col·labora, la societat l’haurà de jutjar.
• Si la conducta d’un individu afecta només els seus interessos, aquest individu ha de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per complir l’acte que vulgui i, evidentment, assumir-ne les conseqüències. Això s’anomena el principi del dany.

Capítol 3: «Sobre la sanció última del principi d’utilitat» (L'Utilitarisme)

Premisses:

• Els humans lluiten per la felicitat i la utilitat d’aquesta.
• Ara bé, també tenim obligacions socials, i això implica que les sancions externes són les que ens provenen del legislador i les internes són les que provenen de la nostra consciència del deure.

El Sentiment del Deure: Innat o Adquirit?

Per a Mill, no hi ha res innat; és a dir, el sentiment del deure és adquirit. Ara bé, d’alguna manera hi ha una propensió natural a fer el bé, malgrat que aquest sentiment del deure no sigui innat. En aquesta premissa es contraposa a la idea que tenia Kant, que considerava que l’humà s’havia de guiar per l’anomenat imperatiu categòric (el deure pel deure: vulguis o no, has d’actuar, i ha de ser universal i vàlid per a tothom).

Exemple: Kant vs. Mill davant un Accident

• Kant: T’agradi o no, has d’anar a ajudar.
• Mill: Per empatia, aniràs a ajudar-lo, però tu no tens cap deure d’anar-lo a ajudar; això depèn de la teva consciència.

A la llarga, les finalitats o les fites que busquem els individus s’identifiquen amb les finalitats generals. És a dir, en el fons, allò que desitgem individualment, a la llarga, acaba sent molt similar a les finalitats col·lectives. «Del particular al general.»