L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Felicitat, Virtut i Societat
L'Utilitarisme de John Stuart Mill: Conceptes Clau
La Concepció de la Felicitat
En resposta a una objecció comuna, Mill argumenta que la felicitat no és un estat d'entusiasme continu, sinó que consisteix en intentar minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer. Els elements principals d'una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i exaltació. Per aconseguir-ho, són necessaris uns requisits intel·lectuals i morals, de manera que la manca d'una cultura intel·lectual i l'egoisme causen la infelicitat.
La Dimensió Social del Principi d'Utilitat
El principi d'utilitat també té una dimensió social, ja que no s'ha de buscar només la pròpia felicitat, sinó que s'ha de prendre un punt de vista imparcial i desinteressat. Per tant, les lleis socials i l'educació s'haurien d'orientar a fer que les persones vinculin la seva felicitat a la del col·lectiu. Finalment, seguint la idea de progrés il·lustrada, Mill afirma que el principi d'utilitat admet un procés de millora contínua.
La Força Vinculant del Principi d'Utilitat
Quant a la força vinculant del principi d'utilitat, el fet d'obrar bé pot ser a causa de les sancions externes (com les lleis o l'opinió dels altres), però també d'un sentiment subjectiu intern d'obligació o de creença. Mill defensa l'existència d'un sentiment moral que prové de la naturalesa humana, tot i ser adquirit. La seva base són els sentiments socials de la humanitat i el desig de viure en unitat amb els nostres semblants. A poc a poc, es comença a veure que perjudicar els altres ens faria entrar en un estat d'enfrontament, de manera que s'acaba tenint sempre en compte el benestar de la resta, i aquest sentiment apareix com a natural. Aquest sentiment de simpatia o d'unitat amb els altres no ha de limitar la llibertat o les possibilitats de desenvolupament de la individualitat.
La Felicitat com a Fi Últim i Bé Suprem
L'utilitarisme defensa que la felicitat és l'única cosa desitjable com a fi. La resta de coses desitjables ho són com a mitjà per aconseguir-la. L'única manera de justificar aquest fet és que la gent realment ho desitgi. Tothom desitja la felicitat, de manera que és un fi, però no necessàriament l'únic. Mill entén que les accions són virtuoses quan ens acosten a la felicitat, de manera que la virtut forma part de la felicitat i és un mitjà per assolir-la. Així, la felicitat és el fi últim i bé suprem. Per justificar aquest principi hedonista, Mill diu que si apliquem l'autoconsciència i l'autoobservació ens n'adonarem.