L'utilitarisme de John Stuart Mill: plaers i normes

En aquest sentit, en relació amb els plaers, Mill s'allunya del sensualisme hedonista en sostenir que els plaers superiors corresponen a l'enteniment i, en general, al sentiment moral. L'aspecte quantitatiu en relació amb els plaers el reserva Mill a l'hora d'estendre a tota la comunitat la maximització del plaer i la minimització del dolor.

La virtut i la felicitat segons Mill i Kant

Kant afirmava que les persones som capaces de sacrificar la nostra felicitat en nom d'una cosa més elevada. Mill no ho nega, però sí que discrepa que això constitueixi una renúncia a la felicitat. Justament, creu que és el sentit de la dignitat el que fa que les persones ben formades (que han educat les seves facultats superiors) entenguin els actes de generositat com aquells que proporcionen més plaer del tipus més elevat.

En conseqüència, en Mill, al contrari de Kant, la virtut, entesa com l'hàbit de sacrificar-se pels altres, no només no s'oposa en cap cas a la felicitat, sinó que constitueix el tipus de vida més plaent i més feliç per a les persones que han educat les seves facultats superiors.

Contentament versus felicitat

En aquest sentit, Mill considera que no s'ha de confondre l'acontentament (que té a veure amb la gratificació de la sensibilitat) amb la felicitat (gratificació de les facultats superiors). Al contrari dels qui entenen que l'utilitarisme rebaixa la dignitat de les persones, Mill argumenta que el principi utilitarista no només no la rebaixa, sinó que demana precisament que aquesta dignitat es cultivi en totes les persones.

De l'utilitarisme de l'acte a l'utilitarisme de la norma

És a dir, ara la utilitat ja no es predica, com en Bentham, de l'acció que pot proporcionar felicitat de forma immediata, sinó de la norma que pot proporcionar més felicitat en general. Per tant, a diferència de Bentham, Mill ja no defensa un utilitarisme de l'acte, sinó de la norma.

Mill examinarà quines normes estan d’acord amb la recerca de la màxima felicitat per al major nombre i quines no, com per exemple:

• Dir la veritat: ja que ningú voldria viure en societats on la norma de conducta habitual entre els seus membres fos mentir.

Ara bé, tot i que determinades normes siguin adequades de forma utilitarista, creu que hi podrà haver casos en què serà preferible fer una excepció per raons també utilitaristes; és a dir, es podrà transgredir una norma per obtenir un bé més gran (per exemple, mentir per evitar un mal).