Utilitarisme: Teoria ètica de Bentham i Mill | Filosofia

Utilitarisme: Una Teoria Ètica

L'utilitarisme és una teoria ètica que busca un criteri ètic. Destaquen Hume i, sobretot, Jeremy Bentham, a més de Mill. Bentham va participar en la formació de Mill des de la seva infància.

Bentham i la Legislació

Bentham era molt crític amb la legislació del seu país i de la seva època. Volia saber quan una llei era correcta i es planteja com establir una llei bona, que també serveixi per saber quan l’acció d’un individu és una bona acció.

Accions Utilitaries i la Felicitat

Les accions són correctes quan són útils, en la mesura que promouen la felicitat, és a dir, en la mesura que augmenten el plaer i disminueixen el dolor. Aquesta tesi es fonamenta en l'experiència històrica: l’ésser humà sempre ha buscat el plaer i ha fugit del dolor.

Mesurar el Plaer i el Dolor

A nivell individual, Bentham ens diu que el plaer i el dolor són sensacions que s’experimenten i, per tant, són fets mesurables. Es poden mesurar a través de les següents dimensions:

• Duració: permanència en el temps.
• Intensitat: vivacitat amb què se sent una cosa.
• Puresa: probabilitat que un plaer no produeixi sensacions oposades al propi plaer.

El Plaer Col·lectiu i els Conflictes d'Interessos

Quan pensem en un plaer col·lectiu, és més difícil mesurar quan una llei produeix més plaer al conjunt de la població. Per fer-ho, s’ha de buscar el major nombre d’individus a qui els arribi la felicitat. Però, és tan senzill com sumar plaers individuals? No, és evident que hi ha conflictes d’interessos. Aquest problema es resol perquè els legisladors tenen el poder de crear lleis que busquin aquells plaers dels individus: “màxima felicitat pel major nombre”. Per fer-ho, hem de tenir en compte:

• Seguretat: quan s’elabora la llei, s’han de garantir les llibertats individuals i, alhora, que aquestes no limitin altres llibertats.
• Subsistència i abundància: la llei ha de promoure el creixement econòmic perquè els individus puguin subsistir i, alhora, viure amb una certa abundància que permeti tenir allò que es necessita: necessitats bàsiques.
• Igualtat: es fa molt èmfasi en la distribució equitativa de la riquesa. El creixement econòmic s’ha de repartir equitativament, i això vol dir: utilitat marginal decreixent, que vol dir que un mateix augment d’un bé no produeix iguals augments de felicitat. Per exemple, no és el mateix que un empresari ric guanyi 500 euros més que no pas que els guanyi un aturat. Per això, a l'hora de repartir impostos, no serà el mateix que afectin a uns que a uns altres. Aquesta redistribució econòmica afavoreix una millora de la felicitat.

Sistema Democràtic i Felicitat

El sistema que més afavorirà al poble i la seva felicitat serà, doncs, el sistema democràtic.