Valentí Almirall i el catalanisme progressista i conservador
PROGRESSISTA:
El dirigent del catalanisme polític progressista és Valentí Almirall. Va impulsar el Projecte de Constitució Federal el 1883, amb l'objectiu de crear una estructura territorial a Espanya, amb una nació dividida en diversos estats regionals. Aquest model d'administració territorial es basava en estats regionals autogovernats que, al mateix temps, formaven part d'una gran nació. El seu model es basava en la sobirania de la regió, on les regions sobiranes es federaven per formar una República Federal. Almirall era molt progressista i va defensar el sufragi universal masculí, la participació de les dones en la política, la llibertat de culte religiós, la secularització de l'educació i l'ensenyament, així com l'abolició de la monarquia. Va fundar el Diari Català el 1879 i el Centre Català el 1882, un partit republicà catalanista. Va redactar el Memorial de Greuges el 1885, on reivindicava el proteccionisme econòmic, l'oficialitat del català i el dret civil, i el va presentar a Alfons XII. També va escriure el llibre "Lo Catalanisme" el 1886, on aprofundia en les seves ideologies catalanistes i federals.
CONSERVADOR:
El catalanisme conservador, impulsat per la burgesia, va fundar la Lliga de Catalunya el 1887, amb el suport del Centre Escolar Catalanista de Prat de la Riba. Aquesta lliga era un partit nacionalista monàrquic, catòlic, molt tradicionalista i antidemocràtic. Rebé el suport del bisbe Torres i Bages per la seva ideologia catòlica. El 1888, van adreçar a la reina regent un escrit en català on demanaven la instauració d'un sistema autonòmic. La Unió Catalanista es va crear el 1891, integrant tota mena d'entitats catalanistes. Tots aquests grups es van ajuntar a Manresa, en el primer congrés del 1892 per pactar les Bases de Manresa, un projecte de constitució catalana. Més tard, van formar el primer partit polític catalanista, la Lliga Regionalista el 1901, amb els nous plantejaments nacionalistes d'Enric Prat de la Riba, recollits en la seva obra "La nacionalitat catalana" el 1906. Volien introduir els criteris d'administració empresarials en l'administració pública. La Lliga va néixer com a moviment de protesta contra els impostos del govern de Silvela el 1899, conegut com el "Tancament de Caixes". El 1906 van aprovar la Llei de Jurisdiccions, la qual va provocar que tots els diputats catalans abandonessin el Congrés espanyol, creant un nou partit, La Solidaritat Catalana, una coalició d'esquerres i dretes. La Lliga Regionalista el 1914 va aconseguir unir les quatre diputacions catalanes, formant la Mancomunitat Catalana. El dirigent de la Mancomunitat Catalana va ser Prat de la Riba.