Variables Clau en l'Adquisició del Condicionament Clàssic

Variables que Afecten l'Adquisició del Condicionament Clàssic

1. Magnitud de l'Estímul Condicionat (EC)

Més que la magnitud absoluta de l'EC, el que afavoreix el condicionament clàssic és la seva perceptibilitat (o **discriminabilitat**) en relació amb els estímuls contextuals.

Si la magnitud de l'EC és excepcionalment elevada, paradoxalment es pot impedir el desenvolupament de l'associació EC-EI (**inhibició transmarginal**).

2. Magnitud de l'Estímul Incondicionat (EI)

Si la magnitud de l'EI és baixa, la RI es pot habituar amb la presentació repetida de l'EI, resultant en un nivell final de condicionament molt baix. Contràriament, si la magnitud de l'EI és molt alta, la RI es podrà sensibilitzar, de manera que el nivell de condicionament serà molt elevat.

3. Naturalesa de l'Estímul Incondicionat (EI)

No sols la *quantitat* de l'EI té efectes sobre la RC, sinó que també ho fa la seva *qualitat* (naturalesa), afectant el tipus de RC (**topografia** o **morfologia** de la RC).

4. Novetat dels Estímuls (EC i EI)

4.1. Inhibició Latent

L'**efecte d'inhibició latent** (o *efecte de preexposició a l'EC*) es defineix com la dificultat en la posterior associació de l'EC amb l'EI, causada per la presentació aïllada de l'EC abans del condicionament.

L'efecte d'inhibició latent és més fort quan:

• Hi ha un major nombre d'assaigs de preexposició.
• La magnitud (intensitat/durada) de l'EC és major.

Aquest efecte mostra una gran dependència del context: si el context experimental de preexposició de l'EC no és el mateix en què té lloc el condicionament posterior, l'efecte d'inhibició latent es veu significativament reduït.

Interpretació teòrica: És com si, en presentar-se repetidament sol, l'EC perdés la seva *associabilitat* (capacitat associativa), de manera que la seva adquisició posterior de qualsevol significat senyalitzador en resultaria pertorbada, a causa de mecanismes d'interferència associativa.

4.2. Bloqueig Contextual

El **bloqueig contextual** (o *efecte de preexposició a l'EI*) es refereix a la dificultat en l'associació de l'EI amb l'EC, causada per la presentació aïllada de l'EI abans del condicionament.

Aquest fenomen també mostra una gran dependència del context.

Interpretació teòrica: Es considera un cas particular del fenomen general de **bloqueig**.

4.3. Irrellevància Apresa

La presentació aleatòria (descorrelacionada) de l'EC i l'EI abans del condicionament dificulta la seva posterior associació.

Segons **Mackintosh**, la irrellevància apresa és més que la suma dels efectes d'inhibició latent i bloqueig contextual.

Interpretació teòrica: Durant la fase de preexposició, el subjecte aprèn que els dos estímuls (EC i EI) són mútuament irrellevants. Això dificultaria l'establiment ulterior de qualsevol tipus de relació predictiva entre ambdós estímuls (excitatòria o inhibitòria).