La variació diafàsica i l'expansió de la corona d'Aragó

Altres llengües estrangeres3,54 KB

La variació diafàsica

fa referència als canvis que es produeixen en l'ús de la llengua en funció del context en què es troba el parlant en un moment determinat. S'anomenen registres, depenen de 4 factors:

  • El tema pot tractar-se de manera general o especialitzada
  • El grau de formalitat: el comportament adequat i correcte d'una persona segons la situació en què es troba
  • El canal de comunicació pot ser oral o escrit, preparat o espontani, formal o informal
  • La intenció comunicativa determinarà la manera com interactuen emissor i receptor, es pot expressar de manera objectiva o subjectiva, actitud neutra o persuasiva, suplicant, orgullosa...

Definit(el) Indefinit(un) Personal(en/el) Neutre (el (lo)) Demostratiu(aquest) Possessius(meu) Quantitatius(5/molts) Interrogatius(quin/quant) Relatiu(qual)

Polisèmia (molts significats / Homònima (origen i significat diferent, Estcrit =) / Homòfones (es pronuncien=) / Homògrafes (s'escriuen=)

La baixa edat mitjana

va experimentar molts canvis: els reis tenien més força davant dels nobles, va néixer la burgesia (va dinamitzar l'economia i va contribuir al desenvolupament comercial i industrial), van sorgir nous centres de cultura, el llatí continua sent la llengua de cultura, les llengües romàniques van a usar-se cada vegada més.

L'expansió de la corona d'Aragó

Segle XIII cap a València i Mallorca, els regnes cristians s'expandeixen cap al sud (al-Andalus). El regne de València va donar lloc a un nou estat cristià, gran part de la població continuà sent musulmana, els catalans van ocupar totes les comarques de la costa i interiors. Els aragonesos comarques de l'interior, Catalans i aragonesos van estendre les seues llengües. L'àrab era la llengua de cultura i el poble. Quan Jaume I arribà a València, l'àrab no culta, ara llatí i català. Català llengua principal. L'àrab no desaparéixer fins que els van expulsar els moriscos.

Llibre del repartiment, registre de la propietat que deia a qui es donava cada tros de terra conquerida

Cancelleria Reial, una institució dedicada a la redacció dels textos administratius de la Corona d'Aragó

Cròniques, obres d'història que donen compte d'uns fets que van ocórrer en la realitat, són obres pròximes a la literatura, obres polítiques destinades a transmetre una imatge heroica dels reis d'Aragó i contribuir a crear una consciència lingüística i nacional

Jaume I (Llibre dels fets) S.XIII proporciona una imatge del rei construïda per ell mateix

Pere el Cerimoniós. S.XIV Personalitat del rei i cultura del seu temps

Ramon Muntaner. S.XIII/XIV Narra un llarg període de història de la corona d'Aragó

Bernat Desclot. S.XIII No se sap l'autor, Adaptació de les cançons de gesta parla sobre 2 militars principals del segle XIII

Ramon Llull va ser un cavaller, als 30 anys va tenir una visió i va decidir dedicar-se a la religió cristiana, va escriure una gran quantitat d'obres en català i llatí, la seva obra oscil·la entre la filosofia i la literatura (s. XIII/XIV). El seu objectiu era aconseguir la millor manera de transmetre el seu missatge religiós. Llull va contribuir a un sistema lògic que explica l'obra de Déu de manera racional (Ars lul·liana), va escriure obres en vers i en prosa, poesia. En la prosa narrativa – Llibre de meravelles / Llibre de les bèsties.

Descarregar

PDF Word HTML