Variació d'Existències i Tributs: Guia Comptable per a Empreses

Variació d'Existències

Quan l’empresa arriba a final d’exercici ha de regularitzar (conèixer el resultat); per això necessita saber les existències inicials i finals. Els comptes d’aquests subgrups serveixen per enregistrar les variacions entre les existències inicials i les finals, corresponents als subgrups: Mercaderies (subgrup 30), Primeres matèries (subgrup 31) i Altres aprovisionaments (subgrup 32).

La característica d’aquestes existències és que no han experimentat cap tipus de transformació.

Es considera que les existències inicials s’han gastat, i per tant representen una despesa, i que les existències finals són les sobrants i representen menys despesa o ingrés. Aquest procés es comptabilitza a final d’exercici, en els següents assentaments:

Variació d’existències a mercaderies (inicials). Mercaderies (finals) a Variació d’existències. Mercaderies.

El saldo del compte variació d’existències figurarà en el compte de pèrdues i guanys, per obtenir el valor realment consumit durant l’exercici.

Si el saldo del compte és deutor (existències inicials > existències finals) serà una despesa.

Si el saldo del compte és creditor (existències inicials < existències finals) serà un ingrés.

En fer l’assentament de variació d’existències a part de trobar la despesa o cost que ha tingut l’empresa, també ha fet que el compte d’existències reflecteixi les existències finals que queden al final del període.

Preu de cost de vendes = Compres + Existències Inicials – Existències finals (Variació d’existències)

Tributs Empresarials

Són despeses que l’empresa ha de pagar a Hisenda o a altres entitats. Les empreses normalment han de pagar impostos per 3 motius:

Tipus d'Impostos Empresarials

• Impostos per exercir la seva activitat: Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE). Només han de pagar aquest impost les societats que superin una quantitat de la xifra de negoci.
• Impostos per haver aconseguit un benefici: Impost sobre Societats (IS), Impost sobre la Renda de les Persones Físiques “IRPF” (activitat econòmica).
• Impost que no recauen sobre l’empresa, però l’empresa reté en nom de l’Estat i després ingressa a Hisenda: Ex: retencions per IRPF de les nòmines. Aquest impost no són cap despesa per l’empresa.

Retencions dels Tributs

Les empreses que paguin per determinats rendiments, estan obligades a retenir al perceptor, una determina quantitat de diners i ingressar l’import a Hisenda Pública, com un avançament de la quota de l’Impost (IRPF, Societats) que el perceptor ha de pagar.

Obligacions de l'Empresa

L’empresa que pagui aquests rendiments haurà de:

• Retenir una determinada quantitat dels diners que ha de pagar.
• Ingressar les quantitats retingudes a la Hisenda pública.

Rendiments Subjectes a Retenció

Rendiments del treball (sous i salaris), Rendiments del capital mobiliari (dividends, interessos), Rendiments d’activitats econòmiques (professionals persones físiques), Rendiments d’arrendaments d’immobles (lloguer local negoci).