Varietats del català: trets morfològics, fonètics i lèxic
Varietats occidentals
Trets morfològics
- Plurals en -ns.
- 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada en -e o -o.
- Present d'indicatiu dels verbs incoatius acabat en -ix.
- Present de subjuntiu dels verbs incoatius acabats en -isca.
Trets fonètics
- Diferenciació de la pronunciació entre la a i la e àtones.
- Diferenciació de la pronunciació entre la o i la u àtones.
Lèxic específic
espill, xiquet, roig, eixir, llaurador, corder...
Varietats orientals
Trets morfològics
- Plurals en -s.
- 1a persona del singular del present d'indicatiu acabada en -o.
- Present d'indicatiu dels verbs incoatius acabat en -eixi.
Trets fonètics
- No diferenciació entre la a i la e àtones.
- No diferenciació entre la o i la u àtones.
Lèxic específic
mirall, noi, vermell, sortir, pagès, xai...
Subvarietats territorials
Varietats orientals (detall)
Rosellonès; central (barceloní, tarragoní, etc.); balear (mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc); alguerès.
Varietats occidentals (detall)
Nord-occidental (ribagorçà, pallarès, tortosí); valencià (septentrional, castellonenc, apitxat, meridional, alacantí).
1. Varietat nord-occidental
Característiques morfosintàctiques
- Ús de l'article masculí lo / los.
- Pronúncia d'una -e final en la 3a persona del singular d'alguns temps verbals.
- Desinència -o en la persona del singular del present d'indicatiu.
Característiques fonètiques
- Pronúncia de la a atona final com una e oberta.
- Tancament, algunes vegades, de la vocal e.
- Transformació (diftongació) de la o atona inicial en au.
Varietat balear
Característiques morfosintàctiques
- Ús de l'article salat: es, sa, es, ses, so.
- Absència de desinència en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
- Desinències -am i -au per a la 1a i 2a persona del plural dels verbs de la 1a conjugació.
- Desinències -às, -asses, -às... en l'imperfet de subjuntiu.
Característiques fonètiques
- El vocalisme àton és igual al de la varietat central, però el vocalisme tònic té 8 vocals i 4 graus d'obertura perquè manté la e neutra.
- Supressió de la a final de les paraules esdrúixoles quan van darrere de i.
- Generalització de l'ieisme.
- Supressió de la r final dels monosíl·labs.
- Pèrdua de la s entre vocals.
Lèxic
La varietat balear manté molts arcaismes que han desaparegut en les altres varietats: ca (gos), al·lota (xica)... (lo).