La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi i Context de l'Obra
La Vicaria de Marià Fortuny
L’obra s’anomena La Vicaria, pintada entre 1867 i 1870 per Marià Fortuny (nascut a Reus el 1838 i mort a Roma el 1874). La tècnica és oli sobre tela, d’estil realista i de tema costumista o de gènere.
Context històric i social del segle XIX
Pertany a la segona meitat del segle XIX, que es va caracteritzar per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social:
- La unificació italiana.
- El reordenament de grans imperis, entre ells Alemanya.
- La caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França.
- La consolidació dels Estats Units després de la Guerra de Secessió.
A Espanya, en aquesta època concloïa el regnat d’Isabel II i s'iniciava el Sexenni Democràtic (Revolució de 1868), on hi havia el govern provisional de Prim i Serrano. A Catalunya hi dominava amb força el carlisme i tenia molta importància el republicanisme federal. També esdevení la recuperació de la llengua i la cultura catalana amb el període de la Renaixença.
El Realisme i l'evolució artística
Amb el Realisme s’abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i se substitueixen per temes contemporanis, tractats amb aparent objectivitat i on es poden apreciar les idees politicosocials del moment. A aquest canvi hi van contribuir:
- La implantació definitiva de la burgesia.
- El positivisme filosòfic.
- La sensibilitat i la consciència dels artistes enfront dels problemes derivats de la industrialització.
- El desencís pel fracàs de la Revolució de 1848.
Anàlisi de la composició i l'estructura
L’obra s’estructura a partir de la perspectiva que estableix l’autor, el punt de fuga del qual se situa en l’acte de la signatura dels papers matrimonials pel nuvi. En el mateix pla, darrere d’ell, se situa la núvia, els familiars, una figura descamisada que demana almoina per a les ànimes del purgatori i un senyor amb el cap cobert assegut, que sembla que esperi el seu torn.
A l’esquerra del quadre i desvinculat de l’acció, apareix el vicari, que a la seva taula atén un senyor. Al marge, l’autor retrata un grup de personatges més propers a l’espectador que representarien el poble (té com a referència un torero i una maja), ja que són personatges típics de la imatgeria espanyola.
Elements visuals i equilibri
En la composició de l’escena també són interessants dos conceptes:
- El gran espai buit que s’estén a la part inferior del quadre i que ajuda a potenciar la perspectiva mitjançant les línies del terra.
- La col·locació del llum daurat que penja del sostre i el braser a la part inferior; ambdós ajuden a equilibrar visualment i pictòricament l’obra.