Vicent Andrés Estellés i Manuel de Pedrolo: Poesia i Teatre de Postguerra

Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Postguerra

Estellés va ser l'autor més representatiu de la postguerra i el màxim exponent de la poesia al País Valencià. Començà a escriure el 1950, però fins al 1970 no va ser totalment reconegut com a poeta. Amb les seves obres va contribuir a reforçar la cultura a la Comunitat Valenciana després del franquisme i la censura.

Reconstrucció del Món Quotidà

La seva poesia realitza la reconstrucció d’un petit món. Hi descriu la realitat de l’època, però no de forma històrica, sinó com una crònica d’aquests anys 60. N'és un exemple el Llibre de meravelles.

Estil i Recursos Literaris

Aquesta realitat quotidiana és descrita amb grans detalls i expressivitat. A més, hi predomina el registre col·loquial. Estellés realitza una elaboració estilística i retòrica present en l’adjectivació, les imatges metafòriques i en l’ús de fórmules clàssiques com l'ègloga i l'alexandrí.

Ús de la Tradició Clàssica

També utilitza referents de la tradició literària clàssica, de vegades amb intenció paròdica o irònica. N'és el cas de Les Horacianes.

Temes Centrals de la Poesia d'Estellés

Temes com la mort i l’amor són els més importants de les seves obres.

Per tant, aquest poeta realitza una detallada descripció de la societat amb un ús magistral de les formes clàssiques i recursos del llenguatge.

Manuel de Pedrolo: Llibertat i Teatre Abstracte

L’obra de Manuel de Pedrolo és una de les més extenses i variades de la literatura catalana contemporània.

El Teatre de Pedrolo i la Llibertat

Pel que fa al teatre, va escriure tretze obres centrades en la temàtica de la llibertat amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb el teatre de l’absurd. Pedrolo, però, desmentí això i assenyalà que la seva obra era massa coherent i racional. Tanmateix, reivindicava l’ús del qualificatiu d’abstracte per a la seva obra.

Trets Comuns en la seva Dramatúrgia

En totes les seves peces s’hi troben uns trets comuns:

• Espais tancats fortament simbòlics.
• Lògica del llenguatge com a vehicle de la discussió teòrica i de l’especulació.
• Referències més o menys críptiques a la realitat sociopolítica circumdant.
• Una atmosfera constant d’angoixa, inquietud, recerca o qüestionament.

Censura i Temàtica

Per tal de burlar la censura franquista, Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeti localitzar-ne l’acció: les seves peces no tenen ni geografia ni història.

Els temes de la mort i de la comunicació entre els homes, l’autenticitat, el sentit de l’existència i, sobretot, de la llibertat, articulen la seva obra dramàtica.

En conclusió, el seu teatre sempre gira entorn del mateix problema, la llibertat, però presentada des d’angles diferents.